viure al carrerLes xifres que s’acaben de fer públiques indiquen que 360 persones de Palma, amb un augment molt important en relació a anys anteriors, es quedaren sense casa i viuen al carrer, ja sigui de forma temporal o definitiva. Aquesta és una dada molt significativa dels efectes de la crisi, que demostra ben a les clares el fracàs de les polítiques que es practiquen des de les administracions.

Així mateix, també s’augmenta les persones que reben assistència al carrer per part de la Creu Roja, amb la dada molt significativa que cada vegada són més les persones que reben atenció per conseqüència directa de la crisi, per haver perdut el seu lloc de treball i els seus ingressos econòmics. És adir, el perfil del demandant d’aquest serveis socials ja no és únicament el d’aquelles persones amb problemes d’alcoholisme o de drogues, procedents de la marginació social, sinó que bona part són persones considerades “normals”, socialment integrades i anteriorment amb ocupació laboral. L’expulsió d’aquestes persones del mercat laboral les a portat a la indigència i a la necessitat d’acudir als serveis socials.

Tota aquesta situació demostra els terribles efectes de la crisi sobre els més febles i el fracàs de les polítiques econòmiques i socials i fa evident la necessitat de canviar-les de manera urgent. No és possible que les administracions segueixin obsessionades amb les polítiques d’austeritat destructores de llocs de feina, , que està en la base de tota la problemàtica social, sinó que s’ha de passar a l’objectiu prioritari de posar la creació de llocs de treball com a centre de les polítiques econòmiques

Per altra part, el nombre de famílies que perden la seva llar, ens indiquen la necessitat imperiosa de modificar la política d’habitatge. En aquest sentit, resulta extraordinàriament greu el fet que la majoria absoluta del PP al Congrés de Diputats hagi buidat completament de contingut la ILP que pretenia la moratòria de desnonaments, la dació en pagament i els lloguers socials. El vertader problema social és aquest, i les petites molèsties que puguin haver patit alguns diputats del PP quan se’ls posa davant les seves responsabilitats amb la tècnica de l’escrache (ja quer no hi havia altra forma de traslladar-los les situacions dramàtiques que veuen a diari les PAH) no deixen de ser anècdotes insignificants, tot i que el PP, amb una gran hipocresia, vulgui donar la volta a la situació i desvirtuar el problema real.

Share This