Aurora Picornell. Escrits 1930-1936 és un homenatge a la dirigent comunista mallorquina a través d’un recull de més de 50 articles escrits per ella.  L’edició d’aquesta obra pretén reviure i posar d’actualitat la lluita obrera feminista que liderà Picornell. El llibre comença amb el primer article de la feminista, publicat l’any 30 a la revista Ciutadania, del Partit Republicà Federal, quan ella tenia 17 anys, i acaba amb la declaració que va fer davant el jutge militar el setembre de 1936.

Els textos de Picornell, alguns de signats amb el pseudònim Amanecer, es complementen amb escrits d’altres dones lluitadores com les germanes Maria, Antònia i Magdalena Pascual, Pepita Torm, Francisca Enseñat Bauzà, Joana Lladó Font, Maria Jordà i Maria Llabrés Llompart, entre d’altres.

Els textos demostren la maduresa que les dones tenien dins del moviment obrer i que el moviment feminista tenia les idees molt clares i demostra la connexió entre lluita de classes i lluita feminista, assenyalant el paper líder que, com doblement explotades, ha de tenir la lluita de les dones en qualsevol procés alliberador.

Aurora havia estat una figura tan profundament admirada com llunyana, un emblema del qual no es tenia un altre rastre que el símbol. Ara, no només ens és accessible i propera, sinó que, per la lectura dels seus escrits, n’aprenem la manera de ser una veu de i entre les treballadores, aprenem a organitzar, a lluitar.

Josep Quetglas Riusech és arquitecte i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, Des de 1988, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitza la seva docència i investigació en els camps de la història de l’art i l’arquitectura moderna i contemporània. Ha organitzat i dirigit revistes d’arquitectura, col·leccions de llibres i, entre d’altres, ha rebut el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic, concedit per la Generalitat de Catalunya, i el premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de l’any 2011.

 

portada aurora picornell

Aurora Picornell Femenias, (Palma 1912 – Porreres 1937). Política i sindicalista. Membre d’una coneguda família comunista del Molinar, fou una de les principals dirigents del Partit Comunista d’Espanya -PCE- a Mallorca durant la II República (1931-1936). Entre 1930 i 1931, fou una destacada militant de la Lliga Laica de Mallorca. El 1931, organitzà el sindicat de sastresses. El 1932, es traslladà a València i es casà amb l’agent de la Internacional Comunista Heribert Quiñones González. El 1934, passà a Menorca, on organitzà, amb Quiñones, el Front Únic. Després dels fets d’Octubre de 1934, impulsà la reorganització del Socors Roig Internacional. Fou responsable del secretariat de la dona del comitè provincial de Balears del PCE, i publicà nombrosos articles sobre la dona treballadora a Nuestra Palabra. Entre 1934 i 1936, participà en nombrosos mítings i assolí una gran popularitat a l’Illa. El 19 de juliol de 1936, després de l’alçament militar contra la II República, es refugià a la Casa del Poble, de Palma, i poc després fou detinguda i conduïda a la presó provincial. Traslladada a la presó de dones, el 5 de gener de 1937 va esser afusellada al cementiri de Porreres, amb tres dones més, Catalina Flaquer, Antònia Pasqual Flaquer i Maria Pasqual Flaquer. El 1987, fou objecte d’un homenatge popular i l’Ajuntament de Palma li dedicà un carrer al Molinar. També foren assassinats el seu pare Gabriel Picornell Serra, els seus germans Gabriel i Ignasi i el seu marit Heribert Quiñones. Els seus germans Llibertat i Joan feren part de l’expedició mallorquina que s’embarcà cap a Barcelona per participar en l’Olimpíada i s’exilaren després de la guerra. (AN/DG)
Font: Gran Enciclopèdia de Mallorca

Share This