perill ereEls expedients de regulació d’ocupació s’han multiplicat a les Balears d’ençà de l’inici de la crisi econòmica. L’any 2008, en el que s’inicià la crisi, el nombre de treballadors afectats va ser de 581 mentre que el 20012, últim any de la crisi del que es tenen dades, s’ha passat a 2945. Pel que fa al 2013, tot indica que es mantindrà la mateixa dramàtica tendència i encara podria tenir resultats pitjors ja que s’ha de resoldre l’ERO d’Orizonia, que afecta a un nombre molt elevat de treballadors.

Aquestes lamentables xifres indiquen ben a les clares el fracàs dels successius governs per fer front a la crisi, ni Zapatero ni Rajoy ha sabut reaccionar davant l’esclat de la bombolla financera i les dificultats de la banca vinculada a aquesta bombolla. Zapatero inicià les reformes laborals que rebaixaven els drets dels treballadors i va mostrar la seva submissió a la banca promovent una reforma constitucional que posa com a prioritat atendre el deute bancari. Am Rajoy aquesta política arriba al paroxisme, aprovant una reforma laboral que suosa un retrocés històric i acordant el rescat bancari amb fons públics. Cap d’aquestes actuacions han tengut els resultats que se’ns havien anunciat. Ni s’ha generat ocupació ni s’ha aconseguit que fluís el crèdit bancari cap a l’economia productiva. Al contrari, tal com s’havia anunciat des d’EU, la reforma laboral, amb una major facilitat per l’acomiadament individual o col·lectiu, ha fet que les empreses es desfessin del personal fixo, sense que aquest fos substituït, més que en una molt petita part per nou personal, tot i que s’afavoreix la contractació amb menys drets i menors costos per a les empreses.

En conjunt, l’esgarrifosa xifra d’aturats, que ja sobrepassa els 6 milions, o dades com la que fa referència als ERO tramitats, suposen un fracàs absolut de la política econòmica i demostren la necessitat imperiosa d’unes altres polítiques i unes altres prioritats socials. Però en comptes d’això, des del govern Rajoy  es segueix insistint en la política fracassada, encara que es vegi obligat a modificar contínuament les previsions econòmiques en sentit negatiu i posposant la recuperació i la generació de llocs de feina per un futur que no s’albira per cap costat.
Per a EU és evident el fracàs de les polítiques implementades i la incapacitat del PP per redreçar la situació, a la vista de la seva obcecació en seguir aplicant les receptes que ens han portat a la catàstrofe. Davant d’això, no és convenient continuar amb aquesta agonia d’un govern completament des legitimat, com tampoc ho seria un acord com  el que proposa Rubalcaba entre els dos partits que han portat a la situació actual i que pateixen una molt merescuda i accelerada pèrdua de suport electoral. És necessari cridar el poble a les urnes en unes eleccions anticipades per tal que una nova majoria legítima pugui dur en davant una altra política que ens permeti sortir de la situació actual.

Share This