Les diferències socials són cada dia més accentuades

tengohambre 336Front al triomfalisme del senyor Bauzá, la crua realitat ens demostra que les coses no van bé a la nostra Comunitat. L’augment imparables de la pobresa ja ens situa en el número 2 del lamentable rànquing de les comunitats autònomes,  havent augmentat en un 70% des de l’inici de la crisi. També en aquesta penosa evolució percentual som capdavanters en el conjunt de l’Estat. Un Estat que precisament és en que més s’ha agreujat el coeficient de desigualtat pels recursos disponibles per família.

Front al forçat optimisme del Govern, que ens assegura que anem pel bon camí i que hem entrat en la senda de la recuperació, aquestes dades ens il·lustren sobre el tipus de societat que estam construint. No és només que la terrible xacra de l’atur segueixi colpejant més d’un centenar de mils de famílies i deixant-les sense recursos econòmics, sinó que la riquesa que es genera està més mal repartida que mai. El treball en precari, l’economia submergida o les jornades abusives pressionen a la baixa sobre els salaris i fan que tampoc aquells que disposen d’un lloc de feina puguin mantenir uns ingressos suficients.

La crisi econòmica és l’excusa perfecta per a reduir salaris i empitjorar les condicions de treball, així com per desfer-se de treballadors amb l’ajut inestimable de la reforma laboral. Però la crisi no és igual per a tots, a l’economia especulativa i a una part important de l’economia productiva, li va molt bé i augmenten els ingressos a costa de l’empobriment generalitzat de la majoria de la població.

Qüestions com la desregulació laboral, la manca de controls o la corrupció política i empresarial són culpables directes de l’augment de la pobresa i de les diferències socials. Les polítiques dels governs del PP, tant l’estatal com l’autonòmic, afavoreixen descaradament aquesta tendència, encara que ens volen fer creure que és l’única política possible. La veritat és que a la majoria de dirigents del PP i d’empresaris de la seva corda, així com al mateix partit, les coses els van molt bé: sobresous, cobrament de comissions, concessions i contractes o generosos sobres per finançar el partit, serveixen per enriquir uns quants però empobreixen la majoria.

També el president Bauzá treu rèdit de la seva situació de privilegi. Compatibilitzant de manera il·legal els seu negoci farmacèutic amb el càrrec de president i anteriorment de regidor i de batle de Marrtxí, ha aconseguit multiplicar els seus ingressos econòmics i rendibilitzar la farmàcia en base als pagaments de la Comunitat que ell mateix presideix.

La seva “habilitat” pels negocis li ha permès tenir uns resultats que superen en molt la mitjana dels dels seus col·legues farmacèutics.

La indecència d’aquells que aprofiten la conjuntura de la crisi per fer-se més rics no té límits. A més, ens volen fer creure que treballen pel nostre bé, quan només van a afavorir els seus amics o a omplir-se les butxaques. És necessari treure aquesta gent dels llocs de poder, és necessari impulsar unes polítiques adreçades a l’interès general, s’ha d’acabar amb les diferències abismal de rendes, amb els negocis fraudulents emparats per la corrupció.

Per a EU tots els esforços s’han de destinar a combatre el vergonyós i inacceptable índex de pobresa, a cobrir les necessitats socials i a acabant amb l’aprofitament descarat de privilegis que porten a l’enriquiment de només una petita part de la població i condemnen a la pobresa.

Share This