Va ser presentada dimarts pel nostre Grup Parlamentari a la Mesa del Congrés en resposta a l’aprovació de la LOMCE en Consell de Ministres el passat 17 de maig.

El-ministro-de-Educacion-Jose-WertCaridad García i José Luis Centella (diputats d’IU- L’Esquerra Plural) han registrat aquesta PNL amb la qual es pretén al reprovació de Wert “per promoure una reforma educativa profundament ideològica, regressiva, segregadora, sexista i excloent que posa de manifest el seu menyspreu cap als valors, els principis i els drets que proclama i reconeix la Constitució, i especialment cap a la aconfessionalitat de l’Estat, el model autonòmic, la seva diversitat i la seva realitat plurilingüe, a més de perseguir reduir la qualitat i l’equitat en l’educació pública, així com la igualtat d’oportunitats en l’ accés a l’educació, desmantellant un sistema educatiu públic aixecat amb l’esforç de tots durant dècades reduint els recursos destinats al sistema educatiu”.

El Grup Parlamentari d’IU, ICV-EUiA; CHA: L’ Esquerra Plural a l’empar del que estableix l’article 193 i següents del vigent Reglament del Congrés dels Diputats, presenta la següent Proposició no de Llei sobre reprovació del ministre d’Educació, Cultura i Esport, per al seu debat en Ple.
El passat divendres 17 de maig, el Consell de Ministre va aprovar per al seu trasllat a Corts a instàncies del ministre del ram, José Ignacio Wert, el projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE).
Aquesta data quedarà en els anals de la història com aquella en què es va aprovar una contrareforma educativa fabricada en les cavernes més retrògrades del país que ens retrotrau al plistocè educatiu i que està condemnada al fracàs des del principi pel seu alt contingut regressiu, excloent i segregador, que incompleix la sentència del Tribunal Suprem sobre això i que només beneficiarà els sectors més conservadors.

Una contrareforma que es vol imposar sense un diagnòstic rigorós i compartit, sense debat previ i d’esquena a la comunitat educativa amb la qual ha provocat confrontació, des del professorat, a les associacions de mares i pares, passant pels diferents treballadors implicats en el sector , els experts en educació o les comunitats autònomes, en voler imposar, entre altres, la supressió de les competències del consell escolar en la gestió de centres, optant per una direcció unipersonal nomenada per l’administració, o l’ “espanyolització” d’alumnes obligant a finançar amb diners públics l’escolarització en centres privats no concertats en les comunitats amb llengua pròpia, creant un problema on no existia.


Una contrareforma que suposa el major atac en democràcia contra la qualitat i l’equitat de l’educació pública. Davant recursos insuficients i brutals retallades que potencien un desmantellament progressiu i sense pausa d’un sistema educatiu públic aixecat amb l’esforç de tots durant dècades, aquest projecte ve a consagrar la subsidiarietat de la xarxa pública enfront de la concertada, a promoure la gestió empresarial dels centres d’ensenyament en la recerca de la seva mercantilització, amb una deriva clara cap a un model classista d’educació on es volen establir classificacions o rànquings segons resultats, finançant cada centre, no ja en funció de les majors necessitats del seu alumnat, sinó d’acord amb el seu lloc en aquesta classificació.
Una contrareforma antidemocràtica que sembla voler tornar a les essències d’un nacionalcatolicisme que crèiem superat, a un model classista on s’elimina l’educació per a la ciutadania i es finança la segregació sexista i adoctrinament catòlic a les escoles públiques, i on la igualtat d’oportunitats no es doni per a tots els ciutadans.


Una contrareforma que devalua la Formació Professional i converteix l’educació en una cursa d’obstacles amb contínues revàlides excloents que van directament contra l’alumnat que fracassa, apostant per un ensenyament basat en la pressió de l’examen que només pot conduir a l’augment de l’abandonament i del fracàs escolar, enfront d’un model educatiu centrat en les necessitats i motivacions de l’alumnat per contribuir a l’èxit escolar de tots i totes i en especial de l’alumnat amb més dificultats.


Una contrareforma en què el Govern en el seu paper de Don Tancredo, no ha fet cas al clam popular contra aquesta llei, tal com han mostrat les diferents i massives mobilitzacions del conjunt de la comunitat educativa afectada. Una contrareforma que posa l’educació al servei de la competitivitat per sobre dels valors humans i socials i l’ensenyament de la religió catòlica per sobre de la aconfessionalitat de l’Estat recollida en la nostra Constitució, imposant que aquesta puntuï en l’àmbit acadèmic condicionant la superació del curs, no tenint en compte que, amb acords, o sense, els centres sostinguts amb diners públics han de reflectir aquest model d’estat. El que és una opció personal no pot tenir cabuda en els centres educatius finançats amb recursos públics, i menys encara comptabilitzar com a mitjana en les qualificacions. Les creences, totes molt legítimes, s’han d’impartir fora dels centres educatius.
Per tot això, es presenta la següent.


PROPOSICIÓ NO DE LLEI


“El Congrés dels Diputats acorda la reprovació del ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, per promoure una reforma educativa profundament ideològica, regressiva, segregadora, sexista i excloent que posa de manifest el seu menyspreu cap als valors, els principis i els drets que proclama i reconeix la Constitució, i especialment cap a la aconfessionalitat de l’Estat, el model autonòmic, la seva diversitat i la seva realitat plurilingüe, a més de perseguir reduir la qualitat i l’equitat en l’educació pública, així com la igualtat d’oportunitats en l’ accés a l’educació, desmantellant un sistema educatiu públic aixecat amb l’esforç de tots durant dècades reduint els recursos destinats al sistema educatiu “.

Share This