joserra dimisioEl Govern acaba de destituir el director del l’Hospital d’Inca, cap de turc de la nefasta política sanitària del Govern del Sr. Bauzá, especialment pel que fa als immigrants. Amb Rafael Marcote, nou director d’aquest hospital, ja són sis les persones que l’han gestionat aquesta legislatura, quan encara no fa ni dos anys de la presa de possessió del president Bauzá. Un fet com aquest és més que suficient per a demostrar la manca de criteri, la improvisació i les decisions arbitràries del Govern. Però, si a això hi afegim que Martí Sansaloni, que tampoc dóna la talla com a conseller, ja és el tercer que ha nomenat Bauzá, ens dóna una idea clara de la manca d’objectius concrets i de criteris polítics amb la que es gestiona la sanitat balear.
 
La primera consellera, Carmen Castro va dimitir (o fou cessada?) després d’haver-se vist obligada a anunciar el tancament de dos hospitals. El seu substitut, Antoni Mesquida, va comptar inicialment amb un cert marge de maniobra que li permetia mantenir els hospitals oberts. Amb això Bauzá, amb una tàctica covarda que també ha aplicat a l’exconseller Aguiló, va voler distanciar-se de la gestió de Castro, a la que feia aparèixer com a única culpable d’una decisió que, en realitat, era una imposició del mateix Bauzá. Però Mesquida no va tenir marge de maniobra per a elegir el seu equip (havia de col·locar els que li digués el partit) i va dimitir. Amb Sansaloni, Bauzá ha aconseguit el conseller ideal: no té criteri propi i està (o estava?) disposat a aplicar estrictament les directrius de retallades brutals i de denegació d’assistència que li ordenaven des del Consolat.
 
La “mort accidental” d’un immigrant (en realitat un crim, ja que la mort es va produir per denegar-li l’assistència sanitària d’urgència) a trastocat les intencions del Govern i ha obligat a fer unes mínimes modificacions de la seva política. Però, que no ens enganyin, la denegació d’assistència urgent als immigrants o el seu cobrament al marge de la llei, no respon a una mala praxi de determinats gestors sanitaris, als que es vol fer únics responsables, sinó d’unes instruccions confuses que, en qualsevol cas, exigien d’aquests gestors la restricció de l’assistència o el seu cobrament.
 
El Compromís de pagament, i la seva retirada urgent després de la mort d’Alpha Pam, no se la varen inventar els responsables de la gestió dels centres sinó que eren ordres que sortiren de la Conselleria.
 
Tot això ens demostra que el Govern balear no té una autèntica política sanitària, que no li importa la sanitat pública i que improvisa constantment amb l’únic objectiu conegut d’estalviar despesa, encara que això atempti contra la salut pública. No és canviant determinats gestors, ni tant sols canviat consellers: el canvi que cal, és un canvi radical de política sanitària… i de president del Govern, que és el màxim responsable del caos de la Conselleria.

Share This