El passat dissabte 25 de maig el Consell Polític Federal d’Izquierda Unida –amb presencia d’EU d’Eivissa i Formentera- reunit a Madrid va aprovar per ample majoria engegar de manera decidida i rotunda el projecte de Bloc Polític i Social que s’oposi a les retallades i les polítiques neoliberals.

            El full de ruta de la creació d’aquest Bloc no està escrit; l’elaboren cada dia la troika i el govern de Rajoy amb les seves agressions constants contra el que resta de l’Estat de Benestar. Més de sis milions de persones sense feina, centenars de desnonaments diaris, milers de ciutadans i famílies sense cap tipus de prestació, retallades en educació, sanitat i qualitat democràtica, en protecció del medi ambient, en drets lingüístics… són els fets que marquen la necessitat urgent d’assolir la confluència de moviments socials i polítics.

            L’actual crisi no és una crisi clàssica del capitalisme. És més que això. És una estafa orquestrada des de dalt. És una excusa per acabar amb l’Estat de Benestar que, tot i deficientment, protegia els desafavorits. Aquesta crisi-estafa-excusa és un procés històric engegat unilateralment pels propis beneficiaris del neoliberalisme, amb el beneplàcit de les institucions internacionals (Unió Europea, Fons Monetari, Banc Mundial) i deu molt, en sentit polític, a la cobertura oferta pel bipartidisme a Espanya des dels anys de la Transició.

            El desballestament dels serveis públics i la seva privatització, els mils de milions de diners públics transvasats al sector privat i les retallades sistemàtiques en tots el àmbits de la vida quotidiana –tot sota la cobertura legal de la reforma exprés de la Constitució el 2011 pactada per PP i PSOE- fan més necessari que mai la posada en marxa d’un nou procés constituent per recobrar la nostre democràcia i els nostres drets civils, polítics, socials, econòmics i laborals.

            Les Eleccions Europees de maig de 2014 –tot just falta un any- són la ocasió ideal per demostrar la nostre opinió sobre el fracàs del model europeu iniciat pel Tractat de Maastricht el 1992. Si durant uns anys vàrem somiar amb pertànyer a l’Europa de primera velocitat, ara sabem que aquesta Europa neoliberal només admet europeus de primera i europeus de segona i tercera; i que no és un problema de fronteres polítiques sino socials.

            Com és conegut, Esquerra Unida puja a les enquestes. Però això no ens ha de fer perdre de vista el que realment és important. El que ha d’augmentar és el nivell de resposta social i política als dictats de la troika. I això s’ha d’aconseguir des de les coincidències amb diversitat de persones, col·lectius, xarxes, sindicats i forces polítiques. Les experiències positives com la creació del Grup Parlamentari de Izquierda Plural (amb IU, ICV, CHA i altres) el 2011 i Alternativa Galega de Esquerda a les eleccions gallegues de 2012 ens marquen el camí.

            Des del respecte a les diverses identitats i condicions, mai ha estat més necessari el disputar l’hegemonia en termes socials i polítics al bloc dominant que ens vol imposar el seu model econòmic, laboral i cultural. I aquesta disputa es realitza des de la convergència (“confluència” en diuen els nostres companys a Catalunya, per raons òbvies…) de multitud de moviments i forces que representen els agredits pel neoliberalisme, els apallissats per la crisi, els que de simples espectadors han d’esdevenir protagonistes del seu futur.

 

Cartel Baleares Cat Hi ha alternativa

Share This