Derrogacio llei de costesEsquerra Unida afirma que aquesta reforma, que s’aprovà com una eina per a defensa de la costa, paradoxalment no contempla cap definició del que es pròpiament una costa. Per tant, es fa difícil defensar res que no es considera. No obstant, el que si que es defineix, i amb molta exactitud, és el Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT). Que així mateix és sobre el que tracta principalment aquesta reforma. Sobre la nova superfície d’ordre especulatiu.         

Obvia la protecció del medi ambient, doncs, dels 100 metres de profunditat de costa que eren protegits a l’anterior llei, incorpora al mercat immobiliari, que prima els interessos particulars als generals, la franja de 80 metres de sol potencialment urbanitzable al llarg de tota la costa, deixant exclusivament els primers vint metres de profunditat com a sol  protegit.

Igualment, afavoreix la proliferació de ports esportius, argumentant que són infrastructures que es defineixen com a mesures en cautela  per a combatre la pujada del nivell de la mar. No hi ha dubta que tot allò pot produir canvis en les dinàmiques de les corrents marines així com a també de les platges, doncs molts sistemes dunars es veuran afectats per la decisió de suprimir 80 metres del DPMT.

El govern argumenta, en defensa de la nova llei, la necessitat de garantir la seguretat jurídica. Però la pregunta n’és clara: de qui? Dels promotors que adquiriran els drets d’urbanització d’aquests espais? Dels grans propietaris de terres que es lucraran amb la seva venda? O, pel contrari, de la gent que ho considera un bé públic i que ara entrarà a una fase de privatització.

Aquesta reforma manté fidel el guió del Partit Popular, doncs en el seu afany de privatització, n’ha trobat la fórmula adient  per a lliurar als mercats un espai sucós per expoliar i ideal per a lucrar-se els de sempre. Aquesta llei tracta la costa exclusivament com un recurs econòmic, sense tenir en compta la seva importància dins l’equilibri medi ambiental del territori en el seu conjunt.

Es pot afirmar que la desprotecció de la costa, implicarà un allau considerable de inversió especulativa estrangera que, per si mateixa, podria reproduir la bombolla immobiliària, de trista memòria per les seves conseqüències socials, econòmiques i ambientals,  a moltes zones costaneres.

Cal fer esment que aquesta llei desprotegeix el que fins ara era un dels baluards de la preservació de la costa, com era la protecció de penya-segats i sistemes dunars, ja que només quedaran protegits aquells sistemes que siguin vitals per garantir la platja deixant nombrosos habitats d’esser endèmics i fràgils sense protecció o amb un rang menor que el que podien gaudir ara, a l’hora que obri la possibilitat de crear noves urbanitzacions als cims dels penya-segats.

Demés, cal fer esment a les concessions que, un cop entrada la llei, seran fins a 75 anys, qual cosa implicarà, de facto, la seva naturalesa  vitalícia i, on les entitats i persones trauran un benefici econòmic a partir de un recurs comú que és la costa. Aquestes concessions no poden ser de tan llarga durada, així com a també s’hauria de recollir el tipus d’activitat que s’exerceix damunt la costa. En tot cas, no haurien de superar el que especificava l’anterior llei de costes.

Aquesta llei s’ha aprovat d’esquena al Congrés i de les organitzacions ecologistes, professionals i ciutadanes. Ha estat feta i aprovada per una élite social que conduirà, en definitiva, que la població hagi de pagar les seves bauxes especulatives. Per tant, Esquerra Unida diu prou i exigim:

       La derogació immediata de la reforma de la llei de costes

       Que es refaci, tenint en compte l’opinió de la resta de  grups parlamentaris, organitzacions ecologistes, professionals i entitats ciutadanes implicades.

       Una llei que defensi l’interès general, delimitant un DPMT igual o superior a l’anterior, que permeti posar-hi fre als moviments especulatius.

       Les concessions no poden ésser vitalícies, n’han de tenir una durada acceptable per l’activitat.

       Un canvi de les polítiques dels governs central i autonòmic envers al territori. Per unes polítiques que facin sostenible i possible una dignitat medi ambiental de la nostra Comunitat Autònoma.

Share This