Ambdós partits comparteixen amb pocs matisos la mateixa política

EU creu que és necessari un canvi radical de les polítiques europees i del model social

Cayo-Lara-Rajoy-Rubalcaba-bipartidismoL’escenificació d’un gran acord parlamentari de cara a portar la pròxima cimera de la UE una posició comú del Parlament Espanyol ha suposat un fiasco pels seus impulsors (sobre tot, Rubalcaba, que busca alguna sortida a la seva pèrdua constant de credibilitat) ja que no contarà amb el suport de cap de les minories parlamentàries, que no han estat tingudes en compte i que han estat convocades a l’adhesió al que havien decidit els grups que fins ara s’ha tornat en el govern de l’Estat.

Més enllà de les formes lamentable, des d’EU el que ens interessa assenyalar que la proposta bipartidista no és més que un catàleg de bones intencions sense contingut real, que no qüestiona les polítiques que s’ha dut a terme fis ara per part de la UE. Això no és sorprenent si tenim en compte que ambdós partits es plegaren a les imposicions de la gran banca, especialment l’alemanya, amb la vergonyosa modificació de l’article 135 de la Constitució, amb l’acceptació de les polítiques d’austeritat i de les retallades, davant l’objectiu prioritari de saldar els deutes bancaris. Aquesta acceptació de les imposicions marcades per la Troika, practicades tant pel PP com anteriorment pel PSOE, és la que ens ha portat a la dramàtica situació actual, i no serà amb operacions de maquillatge i sense canvis profunds de les polítiques que s’apliquen com podrem sortir d’ella.

EU valora molt positivament que el grup parlamentari d’Izquierda Plural s’hagi desmarcat des d’un inici d’aqueta escenificació i hagi situat els problemes reals de la política que es duu a terme des de la UE. Aquest grup ha presentat per a ser debatuda al Congrés de Diputats una proposició no de llei que qüestiona la manca de democràcia del sistema de presa de decisions al si de la Unió, advocant per una reforma en profunditat d’aquest mecanismes, una proposició que defensa el model social europeu front a la permanent eliminació de drets, que defensa l’existència d’un autèntic Banc Central Europeu, que sigui quelcom més que un reflex dels interessos dels poderosos lobbys bancaris, que respongui davant el Parlament Europeu i que impulsi una nova política monetària encaminada a afavorir les inversions públiques generadores d’ocupació dels seus estats membres, al mateix temps que faciliti el crèdit a l’economia productiva.

Per altra part, la proposició reclama la participació social en el debat de les polítiques europees, la recerca d’acords dels estatals del sud que pateixen en major mesura les polítiques actual i, com a condició inexcusable, la derogació de la reforma constitucional que limita la sobirania i sotmet els comptes públics als dictats de la gran banca.

S’adjunta el text de la proposició no de llei presentada al Congrés.

Share This