pensions eu emRecentment s’ha publicat un informe sobre les pensions elaborat per un suposat comitè d’experts.  Deim suposat perquè 9 dels 12 experts són persones pròximes a la banca i a les asseguradores. D’entrada podem posar en dubte tot allò de la neutralitat i de l’objectivitat d’aquest suposat grup d’experts.

L’informe assenyala que el major problema del sistema públic de pensions és l’envelliment de la població i l’augment de l’ esperança de vida, ja que el % de persones que actualment reben una pensió passaria del 17% al 37% en 2052 o, el que és el mateix, de 9 a 15 milions de persones.

Segons l’informe es dóna per fet que la població de l’estat espanyol passarà de 46 a 41 milions en els pròxims 40 anys.  Perquè açò succeeixi, s’ha d’acceptar que durant aquest període la població de l’estat espanyol en lloc de créixer, com ha succeït els darrers 40 anys, decreixerà per 3 motius:

–    La natalitat continuarà baixant
–    La immigració es reduirà i no compensaria la baixa natalitat
–    L’economia creixerà molt poc

El que obvia l’informe és que la natalitat és una variable que es pot influir a través de polítiques públiques favorables a augmentar-la. Espanya es l’estat europeu amb menor desenvolupament de polítiques pro familiars, és a dir, que depèn de la voluntat política que es pugui influir positivament en la natalitat.

Quant a la immigració, la diferència de nivell de vida entre Espanya i els veïns del sud es mantindrà i fins i tot augmentarà i amb això la immigració.

Pel que fa al tercer motiu, no es probable, idò, que el creixement negatiu tant econòmic com poblacional sigui el més encertat.
Per tant, el problema de les pensions no és demogràfic, sinó econòmic. Ell problema no és si hi haurà molta gent gran, del que hauríem de discutir és si hi haurà suficient riquesa per sostenir les pensions i la resta de serveis. Davant l’alarmisme de l’informe per l’augment d’esperança de vida i entenent-lo com un problema, sembla ser que s’obliden que la riquesa a l’estat espanyol ha augmentat 24 vegades des de 1900.

En referència al nombre de cotitzants per pensionista, a l’informe s’oblida que la variable determinant de la sostenibilitat del sistema de repartiment és la productivitat i el seu impacte en la creació de la riquesa.  És a dir, el principal problema és la distribució de la riquesa i no el factor demogràfic. Així, les rendes del treball han anat baixant mentre les rendes del capital han anat augmentant. Si disminueixen les rendes del treball també disminueixen els ingressos de la Seguretat Social.

Esquerra de Menorca creu que les solucions passen per centrar-se a augmentar la riquesa de l’estat espanyol i la seva redistribució a través de mesures macroeconòmiques, laborals i socials, redistribuint des del món del capital (i financer especulatiu) cap el món del treball, i no a l’inrevés.

És fonamental per al manteniment (com a dret) i per a l’augment (econòmicament) de les pensions que s’incrementi el nombre de treballadors, impedir els salaris baixos i la precarietat, i augmentar la progressivitat en el finançament de la Seguretat Social i de l’estat.

L’estat Espanyol és un dels estats de l’UE-15 amb menors ingressos, amb menor despesa pública social i manco redistribució. L’actual sistema de pensions no només és sostenible sinó que fins i tot és millorable. No el podem deixar en mans de qui el vol privatitzar en benefici propi. Acabada la tortada de les hipoteques, ara es volen repartir la de les pensions.

Share This