El Govern Matas va inaugurar aquest centre inacabat abans de les eleccions amb obres provisionals que després es demoliren

 

residencia joan crespiEl TSJIB constata en una sentència que el centre Joan Crespí es va inaugurar per part de Jaume Matas i la Consellera de Salut, Aina Castillo, a tota velocitat per poder-ho presentar com un èxit de la seva gestió. La inauguració es va fer amb tota l’ostentació pròpia de l’època Matas i fa comptar amb la presència de la reina.

 

Per tal de donar versemblança a aquella estrafolària inauguració d’un edifici al que li faltava molt per estar acabat, s’ordenaren a l’empresa constructora la realització a marxes forçades d’obres provisionals per donar la sensació que les dependències que s’ensenyaven als visitants estaven acabades. Aquestes obres, que no es corresponien amb el projecte, s’hagueren de demolir una vegada acabat l’acte d l’ostentosa presentació.

 

Però l’esperpent no va acabar aquí sinó que en una representació pròpia d’una pel·lícula de Luís García Berlanga, es traslladaren ancians d’altres residències per tal de que poguessin sortir a la foto amb Matas, la reina i tot el seguici. Una vegada acabat l’acte els ancians foren traslladats altra vegada als centres en els que estaven internats.

 

Aquesta “broma” de Jaume Matas, aplaudida per tot el PP, podria tenir un cost important per a la Comunitat: l’empresa constructora reclama 2,2 milions d’euros pel sobrecost de fer obres innecessàries que després s’haurien de demolir. Tot i que no han aconseguit encara que els tribunals els donin la raó, queda oberta la possibilitat de que aconsegueixin la totalitat o una part de la indemnització reclamada.

 

Aquest sobrecost només és una part dels recursos malversats en aquesta obra, ja que per a la pomposa inauguració es malversaren 300.000 euros destinats al “decorat teatral” en el que es va moure la reina.


Tot això és molt propi de la megalomania de Jaume Matas, però no em d’oblidar que tot el PP li feia costat i aplaudia els seus excessos. Convendria que ells també ho recordessin quan parlen de l’herència rebuda

Share This