No s’entén la diferencia d’apreciació entre els tribunals de Balears i el Suprem

La sentencia del Suprem abona la percepció ciutadana de que la Justícia no és igual per a tots i que la corrupció no es castiga com correspon
 

Rebaixa de condemna a MatasJaume Matas ja és oficialment un delinqüent, com ho declara la sentencia del Suprem. No obstant, aquesta sentencia li ha fet un gran favor, ja que l’allibera d’entrar a la presó amb l’extraordinària rebaixa de la condemna que li imposà l’Audiència Provincial. La sentència del Suprem a sorprès desfavorablement l’opinió pública que té molt majoritàriament la sensació de que la Justícia no és igual per a tothom i que la corrupció política no es persegueix adequadament.

   

Des d’EU compartim plenament aquesta apreciació, tampoc entenem que el contracte fraudulent, que ha estat la causa última d ela condemna de presó d’Antonio Alemany, no es consideri prevaricació. Tampoc ho entén el magistrat que ha emès un vot particular en el que expressa l’opinió de que és un cas de prevaricació “de manual”. Molt menys s’entén la desautorització absoluta que es fa de la sentencia de l’Audiència, que estava molt ben documentada. Molt més si tenim en compte que en altres casos el Suprem s’ha limitat a ratificar les sentències condemnatòries que li han arribat.

   

Dóna la impressió que els jutges del Suprem no volen ser els responsables d’enviar un exministre d’Espanya a la presó. Enviar-hi responsables autonòmics sembla ser que no és tant preocupant, ja que no tenen inconvenient en confirmar la sentència dels exconsellers Buils i Nadal, com abans ho feren amb Vicens. A partir de les diferents sentències es dóna la impressió, que no s’ajusta en absolut a la realitat, de que la corrupció generalitzada en la legislatura 2003-2007 era cosa exclusivament d’UM i que només afectava al PP de manera tangencial.

   

L’opinió pública mai podrà entendre que cap dels responsables governatius dels excessos del quadrienni negre, tots ells del PP, entrin a la presó. I el màxim responsable d’aquella corrupció és Jaume Matas, que ara ha pogut veure la gran clemència del Tribunal Suprem. Clar que li queden moltes causes pendents. El seu segon de bord, el conseller José Juan Cardona responsable del saqueig de la Conselleria de Comerç, encara està pendent de la sentència de primera instància, però amb una petició de pena de més de 20 anys segueix gaudint de completa llibertat. Això no és el que passa amb delinqüents comuns que de cap de les maneres reben un tractament tant exquisit.

   

El Tribunal Suprem ja es va ben guanyar un gran desprestigi internacional amb la condemna de jutge Garzón, el jutge que més ha perseguit la corrupció. Amb aquesta sentència no recuperarà l prestigi perdut. Al contrari, aprofundirà en el desprestigi i en la desconfiança ciutadana cap el funcionament de les instàncies més altes del poder judicial.

Share This