Per a EU, una vegada controlat el gran incendi de la Serra de Tramuntana, és hora de pensar com evitar la seva repetició en el futur

 

El gran incendi iniciat a Andratx, que ha cremat una gran extensió de la Serra de Tramuntana, ha demostrat que alguna cosa no funciona correctament en la prevenció i primeres actuacions davant un sinistre d’aquestes característiques, ha dit Manel Carmona, que ha afegit que ara és l’hora de la reflexió i de prendre mesures per tal d’evitar la seva repetició.

 

Tant Carmona com Martínez ha volgut destacar la gran tasca feta per part dels professionals que han actuat i encara actuen per la completa extinció, amb una entrega personal que va més enllà de les seves obligacions professionals.

 

Roda de premsa EUIB 31 juliol 2013

 

Així mateix, ha estat molt notable la participació voluntària de la població, tant en la col·laboració en les tasques d’extinció com amb la solidaritat i ajuda a les persones més directament afectades. Seria desitjable que en les necessàries tasques de regeneració dels terrenys cremats hi hagués el mateix grau de compromís ciutadà i institucional.

 

Tot i que és molt difícil adoptar mesures suficients que assegurin que un incendi d’aquestes característiques no es puguin produir, Juanjo Martínez ha exposat un seguit de decisions polítiques que han incidit en la reducció de les mesures de prevenció cosa que, al seu parer, suposa una greu irresponsabilitat que s’ha de corregir de cara al futur.

 

La reducció de personal de l’Ibanat (69 acomiadaments des que governa el PP), el tancament de torres de vigilància o la renúncia al nou parc de bombers d’Andratx, són mesures que limiten la prevenció i que retarden la capacitat de resposta en cas d’incendi. Ha volgut fer insistència en la tasca que fan els treballadors de l’Ibanat fent net el bosc, retirant i talant arbres morts, fent talla-focs etc. La motivació dels acomiadaments a l’Ibant ha estat estrictament econòmica, dins la política de retallades extremes i de reducció de treballadors públics que practica el Govern. Aquesta política no tant sols és injusta i suposa augmentar el risc d’incendis, sinó que també és completament ineficient des d’un punt de vista econòmic: una hora de feina d’un hidroavió té el mateix cost que el salari mensual de 2 treballadors de l’Ibanat.

 

En tota la política de reducció de personal i de restricció de les mesures preventives, el paper del conseller Company ha estat absolutament nefast, segons han manifestat Carmona i Martínez, que han recordat algunes “perles” d’aquest conseller: Els acomiadaments de l’Ibanat no afectaran el personal destinat a incendis […] Neteja més un ramat d’ovelles que les brigades de l’Ibanat […] Em dona igual l’opinió d’un bomber que la d’un torer. Totes elles són afirmacions incendiàries (no només metafòricament) d’una persona que no és digna d’ostentar el càrrec que ocupa.

 

En aquest cas sembla que hi ha hagut una negligència personal que ha estat la causa de l’inici de l’incendi, però les responsabilitats no s’esgoten en aquesta acció individual, el fracàs de les mesures de prevenció o la incapacitat d’actuar des del primer moment amb els mitjans necessaris ha de merèixer tanta o més atenció que la negligència inicial. És molt difícil, per més actuacions d’informació i conscienciació que es facin, evitar que es pugui produir alguna negligència o accident. Del que es tracta, és que els resultats no siguin tant dramàtics.

 

El Govern, per una vegada, ha reaccionat amb diligència i compareixerà davant la Diputació Permanent del Parlament, tot i que no farà ni Bauzá ni Company. És un bon començament: allí es podran donar explicacions i es podran fer les primeres valoracions, en un debat en el que l’oposició parlamentària podrà dir la seva i, esperem, preguntar i obtenir resposta. Però la cosa no hauria d’acabar aquí, el Parlament –com a màxima instància democràtica de les Illes- ha de tenir un paper preponderant en la recerca de solucions.

 

Esquerra Unida proposa que es constitueixi una ponència o comissió no permanent, de les que preveu el Reglament del Parlament, per a l’estudi exhaustiu de la problemàtica dels incendis forestals, tant des de la vessant de la seva prevenció, com de les mesures que s’han d’adoptar quan tota la prevenció falla. Una comissió d’aquestes característiques, a la que es convidàs a tècnics de les diferents rames que tenen a veure amb la problemàtica dels incendis, seria el lloc adient per extreure conclusions científiques que puguin orientar l’acció de govern en la matèria. Segur que això és molt millor que les “idees de [mal] bomber” a les que ens té acostumats el conseller Company.

Share This