Per si no ho saben, la vaga és un dret constitucional i la solidaritat un valor ètic

marea verda a BalearsPrimer va ser el diputat menorquí Antoni Camps, que comparteix cognom i males idees amb la pseudo consellera, que reclamava llistes negres i depuració dels professors que fan vaga (com en el franquisme, vaja). Després vengué la desconeguda Defensora del Menor, que ha sortit de l’anonimat en que la mantenia la seva nul·la actuació en favor dels menors, reclamant sancions contra els pares que es solidaritzen amb la vaga dels docents i no porten els seus fills al col·legi mentre es mantengui. Ara li ha arribat de desbarrar sobre el mateix tema a la combativa, indocumentada, mal educada i demagoga diputada Ana Maia Aguiló que reclama que el Tribunal de Menors que retiri la custòdia d als pares que no portin als seus fills a l’escola (!!!)

Aquesta gent del PP estan massa nerviosos i han perdut completament el seny. La vergonya no la perden perquè no l’ha tengut mai. Els diputats i els càrrecs públics nomenats per Bauzá fan competicions per veure qui la diu més grossa i estan disposats a anar encara més lluny que el seu líder. Si aquest s’acosta al precipici, ells no tenen cap inconvenient en avançar més i despenyar-se, a major glòria de Bauzá, no fos que no poguessin repetir els càrrecs públics.

Els diputats del PP quedaren retratats en votar mansament la convalidació del nefast TIL, a pesar de que reconèixer que és un error estratègic degut a l’obcecació i la caparrudesa de Bauzá. L’ “obediència deguda” que al·leguen no és una excusa, ja que el seu càrrec no admet mandat imperatiu i no poden ser cessats. Al Regne Unit, la dignitat d’alguns parlamentaris va fer desistir Cameron de bombardejar Síria, però a Balears no n’hi ha de dignitat entre els diputats del PP. Però, ja que no tenen dignitat, almenys podrien tenir vergonya: no és necessari anar tant lluny per adular el seu president.

Haurien de saber i entendre que la vaga és un dret constitucionals de tots els treballadors –també dels docent- aconseguit després d’anys i anys de lluita i de repressió per part del moviment sindical. També que la solidaritat dels pares amb la lluita dels professors dels seus fills és un admirable exemple de comprensió i solidaritat molt valuós en moments en que predomina un individualisme ferotge. I això es produeix a pesar de que des del Govern intenten generar un enfrontament entre ambdós col·lectius.

Els diputats del PP haurien d’entendre que la immunitat de la que gaudeixen, que és un privilegi democràtic, no és la impunitat per a ofendre, denigrar, calumniar i amenaçar. Si no són capaços de mantenir una actitud respectuosa amb aquells que protesten contra les polítiques agressives del seu partit.

Si, a més de la manca de dignitat sobradament demostrada, aquest diputats no són capaços  de mantenir les formes ni de debatre amb arguments i ha de recórrer a la calúmnia, la demagògia i la mentida més grollera, quan no a l’amenaça mafiosa, per respecte als seus propis electors el que haurien de fer és presentar la renúncia a la seva condició de diputats, seria el millor servei que podrien fer a la Democràcia. De fet, seria l’únic.

Share This