La reunió d’avui amb els docents hauria de capgirar completament l’ordre del dia i tractar els vertaders problemes

Manifestació-contra-el-TILMai s’havia vist una cosa semblant a les Illes. El Govern Bauza ha aconseguit indignar a una gran majoria social, que inclou a molts dels seus votants. No és per a menys, la imposició del TIL sense escoltar la veu dels docents que l’han d’aplicar, ni la del món acadèmic o científic és una autèntica aberració que té com a objectiu real no l’aprenentatge de l’anglès, que no es millorarà d’aquesta manera, sinó la reducció de les classes en català, la seva vertadera obsessió.

És evident que no hi ha suficients professors preparats per a impartir les diferents matèries en anglès, i que els alumnes no es troben en condicions de seguir-les. Tothom sap que la implantació d’estudis en llengua anglesa només es pot fer de manera més lenta i progressiva i amb els mitjans pertinents, mai com una imposició fora de tota lògica educativa.

El PP ja ha perdut completament la batalla en la societat, on molt diversos sectors criden a la negociació el consens i l’aplicació raonable del objectius del TIL. La manera d’implantar-lo s’ha fet al marge de la llei, com va dictaminar el TSJ. No obstat això, lluny de rectificar i corregir, el Govern de Bauzá promulga un decret llei que té com únic objectiu burlar la resolució judicial. I això ho fa un Govern que presumeix de donar seguretat jurídica!

Cada vegada hi ha més sectors de votants i militants del PP que són conscient que Bauzá els porta al desastre i que clamen contra la seva actitud dictatorial. Això si, ho fan amb la boca petita per evitar represàlies. Als batles del PP se’ls llegeix la cartilla per tal que tanquin files amb el Govern, però ho tenen difícil ja que han de conviure amb la marea verda que omple els carrers dels seu pobles, i també reclamen rectificacions del Govern.

Ja no serveix acusar als docent d’estar polititzats i defensar no se sap quines opcions polítiques. Dins els que participen en la vaga n’hi ha gent de totes les ideologies polítiques, el mateix que passa amb els pares que, tot i que la vaga els impedeix portar els seus fills als col·legis, donen suport de manera casi unànime a la lluita dels docents. El clam ciutadà és cada vegada més extens i reclama rectificació negociació i consens d’una manera immediata. No es pot fer, com pretén el Govern, tractar de derrotar els docents per la via econòmica. Seria una victòria pírrica: uns professors abatuts i completament desmotivats havent d’aplicar una norma d’impossible compliment, que patirien els alumnes i el conjunt de la població.

El Govern fa avui, per primera vegada, un  simulacre de negociació, però ho vol circumscriure’l al curs que ve, un autèntic sarcasme. El que s’ha de fer és negociar ja i de veres és la seva aplicació en aquest curs, que encara no ha pogut començar. No té cap sentit parlar del curs vinet quan ara es tenen les aules buides i els professors al carrer o expedientats. El Govern té una de les últimes oportunitats de redreçar la situació, si no ho fa així, la responsabilitat que assumiran serà immensa.

Lògicament, el primer que ha de posar el Govern sobre la taula és la retirada de les sancions als directors expedientats. Recordem que del que se’ls acusa és de defensar els acords dels seus consells escolars i que la normativa que se’ls vol aplicar ha estat expressament derogat pel TSJ. Per tant, la retirada dels expedients no pot ser mai un motiu de negociació, sinó una qüestió prèvia i un gest de bona voluntat. I després d’això, posar-se a negociar l’inici de les classes i la implantació gradual del TIL. No fer-ho així seria no voler entendre la situació i entestar-se en posicions intransigents. Saben que si no ho fan els representants dels docents abandonaran la reunió,  ja que no volen participar amb més farses. Podran dir que ells tenen voluntat negociadora i que son els altres els que no volen negociar, però ningú els creurà, les coses ja estan ben clares.

EU creu que el PP té l’última oportunitat de rectificar i no l’hauria de desaprofitar. Seguir apostant per la crispació enfrontant-se amb tothom és una opció que cap govern amb un mínim de seny hauria de prendre.

Share This