El nou heroi de l’extrema dreta espanyola perd la valentia quan va a Madrid

 

Bauzá y Mariano RajoyBauzá és la nova estrella, el gran valor de l’extrema dreta espanyola, que el tracta d’heroi i no para d’alabar la seva lluita contra les “imposicions” catalanistes. Per aquesta gent, la intransigència i la manca de capacitat de diàleg del president de Balears és una demostració de la seva valentia i que no té cap por d’enfontar-se als enemics de l’Espanya “Una, Grande y Libre”.

 

Bauzá també és el gran líder de l’exigència d’un finançament suficient per a les Illes Balears, això si, sense trencar la sacrosanta unitat i sense que ni per un moment sembli que fa costat a les reivindicacions catalanes, tot i que podrien ser els nostres millors aliats. Fins i tot no ha dubtat en desqualificar a la seva companya Sánchez-Camacho, tot i que el que reclama la presidenta del PP català es sembla com una gota d’aigua a una altra al model de finançament que defensava Bauzá.

 

Però el president quan va a Madrid, una plaça que és molt del seu gust, s’oblida de les reivindicacions i de la millora de finançament i acota el cap davant Rajoy dient “si bwana”. La valentia se li acaba en aquell lloc, ja que no tracta amb docents que són els seus subordinats sinó amb al líder que li pot garantir la seva continuïtat.

 

Bauzá acceptà mansament que del finançament autonòmic no se’n parli fins que estigui avançat l’any vinent. Com també ha acceptat que les inversions estatutàries, que venen obligades per una llei orgànica, desapareguin un any més. Com també acabarà acceptant que els pressuposts de l’Estat discriminin una vegada més les Balears. Aquesta és la valentia del president quan va a Madrid!

 

EU lamenta aquesta nova oportunitat perduda per aconseguir un millor finançament que permeti atendre les necessitats de la població de les Illes, però creiem que el problema de fons no és com es reparteixen els escassos fons que l’Estat reserva a les comunitats, sinó l’atac generalitzat que des del govern central es fa a totes elles, dins la seva lògica recentralitzadora.

 

El finançament autonòmic és insuficient en general, i un millor repartiment només seria una solució molt parcial. El que s’ha de fer és que el conjunt de les comunitats autònomes tenguin més recursos, ja que gestionen la gran majoria de les competències que incideixen en el benestar dels ciutadans (sanitat, educació, serveis socials…) En comptes d’això el que fa el govern Rajoy és obligar-les a una austeritat que és encara més acusada que la del govern central i no transferir els recursos necessaris per a poder atendre amb suficiència les seves obligacions.

 

Són necessaris més ingressos per a que les comunitats puguin gestionar les seves competències, però això només es pot aconseguir amb una reforma fiscal progressiva que faci que pagui més qui més tengui i combatent el frau fiscal. Només en segon terme estaria la necessitat del repartiment equitatiu dels fons destinats a les comunitats. Però no esperem veure el president Bauzá en aquestes lluites: no reclamarà una millora de la fiscalitat i acceptarà resignadament el repartiment que acordin Montoro i Rajoy.

Share This