pla-de-pensionsResulta sorprenent (o no tant) que els estalvis dels ciutadans de les Illes Balears dipositats en entitats bancàries, segons el Banc d’Espanya, siguin superiors als de l’any de l’inici de la crisi i molt més encara als del moments àlgid de la bombolla financera. Si en aquells anys de bonança la gent, incentivada pels poders públics i la banca, s’endeutava fins a les celles, l’esclat de la crisi a fet que tot aquell que té alguna possibilitat d’estalviar ho faci, fins l’extrem de que això sigui molt negatiu per al consum i la inversió, de manera que la crisi es retroalimenta.

La manca d’un horitzó de sortida de la crisi, degut a les polítiques que aplica el PP seguint els dictats de la Troika, l’amenaça de perdre el lloc de feina i els ingressos i, darrerament, l’atac al poder adquisitiu de les pensions actuals i futures, amb la reiteració de la fal·làcia de la insostenibilitat del sistema, genera una incertesa de cara al futur que porta a estalviar per si encara arriben temps pitjors. Bona part d’aquest estalvis es destinen als fons de pensions, que tant promocionen les entitats financeres.

D’aquesta manera, el PP consuma un dels seus veritables objectius econòmics, tant cert com ocult en els programes electorals: seguir protegint els bancs i assegurar-los nous beneficis una vegada que s’han acabat els que els proporcionava l’especulació immobiliària. No en tenen prou amb haver salvat els bancs que es trobaven en fallida per la irresponsabilitat dels seus gestors amb ingents quantitats de fons públics, que mai es recuperaran, sinó que ara propicien una nova font d’ingressos, desmantellant el sistema públic. I tota això passa mentre que els dirigents del desastre bancari que ha de respondre dels seus actes són una ínfima minoria, ja que la majoria d’ells estan magníficament recol·locats o gaudeixen d’unes indemnitzacions i pensions vitalícies escandaloses. Fins i tot la presidenta del “banc dolent”, també creat amb capital públic, cobra 33.000 euros al mes quan tots els salaris estan baixant i es fan grans pressions perquè encara baixin més.

EU pot entendre que la incertesa dels ciutadans els porti a dipositar  els seus estalvis en plans de pensions, però això no és una bona opció per diversos motius: a) si al llarg de la seva vida laboral es troben en situació de no poder fer front a les quotes, es trobaran amb una gran pèrdua de la inversió feta.  b) si la entitat bancària entra en crisis i no pot fer front al pagament del fons, cosa que ja s’ha donat en el passat, l’estalviador perdria la seva inversión o s’hauria de cobrir, una vegada més, des del sector públic, aquell que diuen que és insostenible. c) els ingressos que els bancs obtingueren dels estalviadors en el passat s’invertiren en activitats especulatives que són la causa de la crisi actual.

L’alternativa a aquesta situació passa per assegurar un sistema públic de pensions suficient que llevi incerteses dels ciutadans, per tal que no es vegin amb la necessitat de contractar plans de pensions., Els beneficis serien pels pensionistes actuals i futurs i pel conjunt de l’economia, no és cert que no hi hagi recursos ni tampoc que el sistema estigui a punt del col·lapse, el que manca és voluntat política de mantenir-lo, i totes les profecies catastrofistes s,on interessades i van en la línia d’afavorir el negoci privat dels bancs. Amb el PP, com diu el lema dels casinos, “la banca sempre guanya”.

 

Share This