La megalomania i la submissió als interessos d’una patronal que ara es renta les mans han portat a aquesta situació

palau congresos amb carmona i grosskeEl projecte de pressupost de la CAIB destina 8.509.000 euros a la finalització del Palau de Congressos de Palma. Tot i que és una quantitat molt important està molt lluny dels 40 milions que diuen es necessiten. La quantitat destinada al Palau suposa el 46% del total del pressupost de l’Agència Balear de Turisme que es suposa que s’ha de destinar a la promoció exterior. D’aquesta manera queda absolutament reduïda la quantia destinada a la promoció.

Haver de destinar tants diners la palau de Congressos pot haver estat la causa de que no es prevegi cap partida per al traspàs de competències als consells promesa pel 2014 i reclamada insistentment per les illes menors, que no es senten representades per les campanyes que fa el Govern i que no entenen que es destini una quantitat tant important a un projecte que només generarà hipotètics beneficis a l’illa major.

El Palau de Congressos i l’hotel associat és un projecte desmesurat, fet sense estudis raonables de viabilitat i propi de la megalomania de governs del que va cedir a les pretensions de les grans cadenes hoteleres de Mallorca que consideraven aquesta inversió “imprescindible”. Unes cadenes hoteleres que, a més, exigien una forat inversió pública, però reclamaven una gestió privada ja que, segons ells, l’administració no sap gestionar.

Però quan les coses han vengut mal dades, els hotelers han abandonat el projecte i ja ho deixen tot en mans del Govern, en una actitud absolutament insolidària. El president de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, Aurelio Vázquez encara va més lluny i considera vergonyós el fet que per tercera vegada quedi desert el concurs per a l’explotació del Palau. Des d’EU estam d’acord amb aquesta afirmació, però tan vergonyosa  o més és l’actitud de la seva Federació.

Aurelio Vázquez es desperta ara i descobreix que la ubicació no és l’adequada i que no té garantida la rendibilitat. Ja ho podria haver dit abans! La ubicació i tot el projecte es va fer seguint al peu de la lletra les indicacions de la patronal hotelera per part d’un Govern que actuava al dictat, però ara sembla que els errors només són dels altres. Les referències a la rendibilitat també demostren ben a les clares la mentalitat d’aquesta patronal: només assumirien la gestió si la rendibilitat estigués garantida, ells no volen córrer cap risc, que els cobreixi la administració i que per ells només hi hagi benefici. I com ell diu, “les cadenes hoteleres són sàvies i saben quins projectes són rendibles o no”. I tant sàvies que són!

Però Aurelio Vázquez té la solució: “que pagui Madrid”, qualsevol cosa abans que assumir el més mínim risc. És difícil que “Madrid” vulgui pagar, el més provable és que ho hagin de pagar els ciutadans de Palma, Mallorca i les Illes, el benefici –això si- que sigui per a l’empresa privada que l’exploti, suposant-se que n’hi hagi alguna.

El Palau de Congressos de Palma és un pou sense fons, d’una utilitat més que dubtosa. És el que passa quan els governant no estan amb el peus a terra i fan projectes absolutament sobredimensionats, i quan fan deixament de la seva funció de gestionar en favor dels interessos públics i actuen en favor de poderosos lobbys. Convendria no oblidar-ho, sobretot en el moment de dipositar el vot.

Share This