És necessària una regeneració política i major consciència ciutadana

Fins ara hi ha molt pocs corruptors condemnats

Inaki-Urdangarin-Ciutat-JusticiaLa fiscalia anticorrupció  i els tribunals de Balears són capdavanters de la lluita contra la corrupció política i han estat capaços de descobrir un nombre important de casos i les condemnes que es van produint són exemplars, sempre pendents de les rebaixes del Tribunal Suprem que sembla que es produeixen en funció de quins sigui els condemnats. Ahir mateix es va produir una sentència prou dura en un cas de corrupció urbanística.

Per a EU aquest fet és positiu però al mateix temps és un reflex del fracàs de la política per a netejar la funció pública i treure d’ella els corruptes. El recurs a la via judicial és positiu, però no hauria de ser l’únic instrument. De fet el Codi Penal només serveix per a una part de les conductes èticament reprovables i la lentitud de la justícia fa que la seva funció exemplificadora quedi molt diluïda. Les responsabilitats polítiques haurien de ser assumides molt abans que actuï la justícia penal i haurien de ser exigides per la pròpia militància dels partits i el conjunt de la ciutadania, mentre no sigui així el combat contra la corrupció només tendrà alguns èxits molt parcials.

Alguns dels partits que tenen més casos de corrupció, elaboren codis ètics de cara a la galeria en els que l’assumpció de responsabilitats només comencen quan hi ha imputacions o mesures cautelars. És a dir, renuncien completament a depurar internament els casos de corrupció o, el que es pitjor, els emparen fins que les evidències judicials no els deixen altre sortida que el seu reconeixement.

La corrupció política, molt lligada a l’urbanisme és un mal endèmic a les Illes Balears que va tenir el moment culminant en la legislatura 2003-2007 en la que PP i UM es repartien el poder polític i els suborns. Aquest legislatura és la que s’està enjudiciant majoritàriament en aquest moment i ja compte amb un gran nombre de condemnes i uns quants polítics a la presó, quan encara manquen molts judicis per celebrar. Dons bé, ni una sola veu es va aixecar a l’interior d’aquests dos partit reclamant el final d’unes pràctiques que en bona part ja es coneixien ni la dimissió dels que les duien a terme; al contrari, en bona part alabaven la gestió dels corruptes i les evidències que ja s’anaven coneixent.

Tampoc la ciutadania va ser molt dura amb els partits que duien a terme aquestes pràctiques, i el càstig electoral va ser mínim. Si no hi ha un augment de la consciència ciutadà, si no s’exigeix a tots els polítics uns comportaments ètics, si no es castiga electoralment la corrupció, haurem perdut aquesta batalla, tot i la feina de fiscals i jutges.

Per altra part, sorprèn la poca quantitat de corruptors (empresaris disposats a pagar suborns per aconseguir contractes o requalificacions)que són condemnats o que simplement passen pels jutjats. Els beneficis econòmics que obtenen els polítics que deixen comprar les seves voluntats són molt inferiors als dels que paguen per a obtenir un tracte de favor, i aquestes pràctiques no han desaparegut. Està molt bé enjudiciar les conductes delictives d’èpoques anteriors, però ara mateix s’estan produint actuacions que entren de ple dins la corrupció política, tenguin o no tenguin compensació econòmica: quan es legisla a favor d’interessos privats, i aquesta legislatura està plena d’exemples en aquest sentit, o quan es fan lleis a mida o s’amnistia els infractors, estam de ple dins la corrupció del que hauria de ser la funció política d’administrar els recursos públics en favor de la majoria de la societat i no d’uns pocs aprofitats.

 

Share This