llistes negres“No hi ha cap estratègia política rere la reestructuració del sector públic instrumental”, ha dit el conseller García. A més de tenir tics neofranquistes ( si no fa política, què “pinta” dins el Govern?), el conseller menteix descaradament, ja que s’ha vist que els mails que circulaven entre els directius de l’IDI no eren divertiments innocents, sinó que han tengut conseqüències laborals: tres dels treballadors asenyalats com “no adeptes al règim” del PP han estat acomiadats. És a dir la distribució de les filiacions polítiques dels empleats de l’IDI tenia com objectiu assenyalar els que havien de perdre el seu lloc de feina, independentment de la seva qualificació laboral.

Tampoc la portaveu parlamentària del PP, Mabel Cabrer, perd aquesta oportunitat de seguir mentint, a pesar que les seves mentides siguin tant fàcils de detectar, “tots els noms que apareixen en els mails segueixen treballant a l’IDI”, quan ja es coneixen els acomiadament.

L’IDI és un ens públic que històricament ha servit per afavorir els dirigents del PP abans que atendre les funcions que determinaren la seva creació. Només així s’expliquen episodis com el de la llauna de Cola Cao, que ha portat un exconseller del PP a la presó. Però les irregularitats no han acabat i aquesta legislatura s’acomiadaven treballadors sense indemnització i quan aquest obtenien sentències favorables a la seva readmissió cobraven el salari sense anar a la feina.

Davant aquest escàndol no n’hi ha prou en que el Govern articuli unes excuses de mal pagador –les explicacions que demana Cabrer- és imprescindible que es produeixin dimissions o cessaments de tots els que tenguin responsabilitat en aquest afer, sense descartar la del conseller García per la seva nefasta gestió. La reestructuració necessària de l’IDI no passava per l’acomiadament dels seus treballadors, especialment dels que no fossin grats al PP, els que ha de sortir són els directius ineptes i mafiosos.

 

Share This