L’informe PISA demostra que s’ha de recórrer molt camí en sentit invers del que fa el PP per a situar-nos entre les comunitats capdavanteres

aula alumnes des 2013L’informe PISA (o “trepitja”, segons paraules de la consellera d’educació) torna a deixar el nivell dels estudiants de Balears en un dels pitjor llocs dins el conjunt de les comunitat autònomes de l’Estat i molt per darrere de la mitjana de l’OCDE. Tot i les petites millores, la situació no ha canviat substancialment en relació a les dades de 2009.

L’informe PISA permet extreure molt diverses conclusions i es sol interpretar en funció dels interessos polítics. No obstant, per EU hi ha algunes qüestions incontestables: els països que obtenen un millor rendiment del seu sistema educatiu, són aquells que tenen un sistema estable basat en la preeminència del sector públic, amb gran reconeixement polític i social de la tasca docent i amb recursos econòmics suficients.

Pel que fa a les comunitats autònomes de l’Estat cal destacar els bons rendiments de les que tenen un règim fiscal especial que els permet destinar més recursos a l’educació. De la resta de comunitats, amb poques excepcions, es veu que aquelles que tenen un major nivell de riquesa i menys diferències socials obtenen millors resultats que les comunitats més pobres i amb major nivell d’atur. Això és lògic, ja que l’educació és només un instrument d’igualació social, que ha d’anar acompanyat per polítiques econòmiques que eradiquin la pobresa, que és una causa de fracàs escolar tant important com les deficiències del sistema educatiu. L’excepció més cridanera a aquesta regla la trobam precisament a les Illes Balears que, tenint un dels PIB per càpita més elevat, és situa entre les comunitats que obtenen un resultat pitjor.

Hi ha causes estructurals mol difícils de corregir que expliquen aquesta situació: un sistema econòmic que reclama la incorporació a un mercat de treball poc qualificat de joves que no han acabat els seus estudis i la gran afluència d’alumnes procedents de casi totes les parts del món, amb necessitats educatives especials. Contra aquestes dificultats afegides és molt difícil lluitar, encara que s’han de donar passes per a la modificació del model productiu.

Però a més d’aquestes dificultat tenim una mancança històrica de recursos educatius de tot tipus (personals, materials, de mitjans de suport). Aquestes mancances s’estan agreujant de manera extrema amb les polítiques que practica el PP que suposen menys inversió, menys professorat, menys recursos i més alumnes per aula.

La política del PP també ha suposat el descrèdit sistemàtic de la tasca dels docents i l’enfrontament amb tots els membres de la comunitat educativa, tot el contrari del que s’ha de fer i de les polítiques que s’apliquen en els països amb millors resultats. La reforma del ministre Wert porta a més a un sistema educatiu elitista que discrimina el sector públic en favor del privat.

L’informe PISA també permet desmuntar una gran fal·làcia que repeteixen sistemàticament des de les files del PP: la immersió en català com una de les causes del fracàs escolars. Els resultats de Catalunya que porten més temps aplicant-la i que es situa a la part alta de les comunitats, desmenteixen completament aquestes afirmacions.

El president Bauzá ja ha hagut de reconèixer que la immersió no és la causa de tots els mals i que el TIL tampoc és la panacea, però manté la mateixa política de confrontació i de retallades. Ja és hora que es reconegui que la immersió no és culpable de cap problema important i que el TIL, de la manera que s’està aplicant, generarà moltes més dificultats que beneficis. O és que algú pot creure que donar les classes de matemàtiques en anglès millorarà el coneixement d’aquesta matèria entre els alumnes?

La millora del sistema educatiu és molt necessària però alhora molt complexa: no serà amb uns pocs eslògans propagandístic, ni amb la imposició de sistemes que seran modificats tant prompte com es modifiquin les majories parlamentàries, com es millorarà la situació. El camí es exactament el contrari: assolir gran consensos socials amb diàleg amb totes les parts implicades que permetin una planificació a llarg termini, el reconeixement de la tasca dels docents i la destinació de recursos suficients al sistema públic d’educació.

 

Share This