Manel Carmona: “PSOE y PP han modificat la constitució per subordinar la voluntat de la ciutadania  a la Troika i a la banca europea”

EU no participarà en les hipòcrites celebracions de la Constitució de 1978, sinó que seguirà treballant en favor d’un nou procés constituent per una República Federal

05122013aLa Constitució Espanyola ha estat traïda pel que es fan passar pel seus majors defensors i s’utilitza com un arma contra les reivindicacions socials i territorials. Els partits majoritaris acordaren prostituir el concepte de sobirania, deixant-la en mans de la Troika, amb la vergonyosa modificació exprés de l’article 135.

Enguany es celebra el 35 aniversari de la Constitució espanyola, una Constitució que va servir per establir un règim formalment democràtic com a sortida de la llarga nit de la dictadura franquista. Tot i els seus avanços indiscutibles, aquesta Constitució, com ha quedat plenament demostrat els últims temps, no resol el problema territorial ni l’encaix de les aspiracions nacional. Una Constitució que estableix el manteniment de la Monarquia instaurada per Franco, que la va deixar “atada y bien atada”.

Els dret socials reconeguts a la Constitució, com el dret al treball o el d’un habitatge digne esdevenen un autèntic sarcasme des del moment en que hi ha 6 milions de persones sense feina i es redueixen les prestacions per atur i el conjunt de les prestacions socials o quan es multipliquen els desnonaments hipotecaris per part de les entitats financeres mentre hi ha un gran estoc d’habitatges buits en mans del “banco malo”.

La riquesa nacional no està al servei de l’interès públic, com afirma la Constitució, sinó que queda subordinat als interessos de la gran banca i la Troika, es rescaten les entitats financeres amb els imposts de tothom mentre augmenta la misèria i l’exclusió social. El dret universal a l’ensenyament o la sanitat es va relegant als que poden pagar els seus serveis privatitzats.

La corrupció i la supeditació de la política a poder aliens a la ciutadania ha provocat una gran desafecció ciutadana cap a l’activitat pública i la mateixa Constitucióque no va poder votar ningú de menys de 53 anys. Front al malestar ciutadà, s’arbitren mesures repressives com la mal anomenada llei de Seguretat Ciutadana. Front a la denúncia de manca de representativitates blinden les lleis electoral que afavoreixen el bipartidisme corregit per una certa presència de partits nacionalistes.

EU creu que no és moment d’exaltar aquesta Constitució alabant els seus valor de convivència en un moment en que aquesta profundament qüestionada. Sobre tot, no és moment de negar-se a la seva modificació, mantenint-la com un norma immutable que no garanteix l’exercici dels drets fonamentals, la llibertat i la justícia social.

Per aquest motiu, EU no participarà en les hipòcrites celebracions de la Constitució de 1978, sinó que seguirà treballant en favor d’un nou procés constituent per una República Federal, profundament democràtica i superadora de les mancances de tot tipus de la constitució actual, que garanteixi els drets individuals i socials del conjunt de la ciutadania.

ADJUNTAM L’ARTICLE 135 DE LA CONSTITUCIÓ aprovat el 7 de setembre de 2011 entre el PSOE I PP, quan encara era President de l’Estat Espanyol José Luís Rodríguez Zapatero.

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

Reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola, aprovada per les Corts Generals en sessions plenàries del Congrés dels Diputats, de 26 d’agost de 2011, i del Senat, de 7 de setembre de 2011. Sancionada per Sa Majestat el Rei el 27 de setembre de 2011.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Més de trenta anys després de l’entrada en vigor de la Constitució, formant part Espanya de la Unió Econòmica i Monetària Europea, que consolida i projecta les seues competències en el marc d’una creixent governança comuna, i sent cada vegada més evidents les repercussions de la globalització econòmica i financera, l’estabilitat pressupostària adquireix un valor veritablement estructural i condicionant de la capacitat d’actuació de l’Estat, del manteniment i desenrotllament de l’Estat social que proclama l’article 1.1 de la mateixa Llei Fonamental i, en definitiva, de la prosperitat present i futura dels ciutadans. Un valor, per tant, que justifica la seua consagració constitucional, amb l’efecte de limitar i orientar, amb el major rang normatiu, l’actuació dels poders públics.

Per a arribar fins ací, la salvaguarda de l’estabilitat pressupostària ja va suposar un instrument imprescindible per a assolir la consolidació fiscal que ens va permetre accedir a la Unió Econòmica i Monetària i fou posteriorment recollida en normes de rang legislatiu.

En el mateix sentit, el Pacte de l’Estabilitat i Creixement té com a finalitat prevenir l’aparició d’un dèficit pressupostari excessiu en la zona euro, donant així confiança en l’estabilitat econòmica de la zona esmentada i garantint una convergència sostinguda i duradora de les economies dels estats membres.

L’actual situació econòmica i financera, marcada per una profunda i prolongada crisi, no ha fet sinó reforçar la conveniència de portar el principi de referència a la nostra Constitució, per tal d’enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia espanyola a mitjà i llarg termini.

Aquesta reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola persegueix, per tant, garantir el principi d’estabilitat pressupostària, vinculant totes les administracions públiques en la seua consecució, enfortir el compromís d’Espanya amb la Unió Europea i, al mateix temps, garantir la sostenibilitat econòmica i social del nostre país.

Article únic.

L’article 135 de la Constitució Espanyola queda redactat com segueix:

«1. Totes les administracions públiques adequaran les seues actuacions al principi d’estabilitat pressupostària.

2. L’Estat i les comunitats autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que superi els marges establerts, si és el cas, per la Unió Europea per als seus estats membres.

Una llei orgànica fixarà el dèficit estructural màxim permès a l’Estat i a les comunitats autònomes, en relació amb el seu producte interior brut. Les entitats locals hauran de presentar un equilibri pressupostari.

3. L’Estat i les comunitats autònomes hauran d’estar autoritzats per llei per a emetre deute públic o contraure crèdit.

Els crèdits per a satisfer els interessos i el capital del deute públic de les administracions s’entendran sempre inclosos en l’estat de despeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta. Estos crèdits no podran ser objecte d’esmena o modificació, mentre s’ajusten a les condicions de la llei d’emissió.

El volum de deute públic del conjunt de les administracions públiques en relació amb el producte interior brut de l’Estat no podrà superar el valor de referència establert en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

4. Els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària que escapen al control de l’Estat i perjudiquen considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats.

5. Una llei orgànica desplegarà els principis a què es refereix este article, així com la participació, en els procediments respectius, dels òrgans de coordinació institucional entre les administracions públiques en matèria de política fiscal i financera. En tot cas, regularà:

a) La distribució dels límits de dèficit i el deute entre les diferents administracions públiques, els supòsits excepcionals de superació d’estos i la manera i el termini de correcció de les desviacions que sobre l’un i l’altre puguin produir-se.

b) La metodologia i el procediment per al càlcul del dèficit estructural.

c) La responsabilitat de cada administració pública en cas d’incompliment dels objectius d’estabilitat pressupostària.

6. Les comunitats autònomes, d’acord amb els seus respectius estatuts i dins dels límits a què es referix este article, adoptaran les disposicions que calguin per a l’aplicació efectiva del principi d’estabilitat en les seues normes i decisions pressupostàries».

Disposició addicional única.

1. La Llei Orgànica prevista en l’article 135 de la Constitució Espanyola s’haurà d’aprovar abans del 30 de juny de 2012.

2. La llei esmentada contemplarà els mecanismes que permeten el compliment del límit de deute a què es refereix l’article 135.3 de la Constitució Espanyola.

3. Els límits de dèficit estructural establerts en l’article 135.2 de la Constitució Espanyola entraran en vigor a partir de 2020.

Disposició final única.

Aquesta reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola entrarà en vigor el mateix dia de la publicació del seu text oficial en el «Boletín Oficial del Estado». Es publicarà també en la resta de llengües d’Espanya.

Share This