19-12-2013El PP ens vol fer creure que l’objectiu d’aquesta ordenança és regular l’espai públic com un espai de convivència però una lectura del text del projecte deixa entreveure altres propòsits gens innocents.

D’entrada, abraça assumptes de molt diferent tipus, des dels jocs infantils i juvenils com el monopatí fins a d’altres que cauen dins el codi penal, mesclats amb els que requereixen una regulació acurada com les actuacions i activitats artístiques al carrer.

A la vegada inclou activitats que ja estan regulades en anteriors ordenances municipals, principalment l’Ordenança reguladora de l’ús cívic dels espais públics i l’Ordenança d’ocupació de la via pública, però també d’altres ordenances amb les que entra en contradicció com adverteixen les persones que n’han redactat l’esborrany.

No dona alternatives als problemes reals de convivència més enllà de les prohibicions, es pot dir que tot el que no està regulat està prohibit. No preveu cap mediació institucional en cas de conflicte entre diferents usos de l’espai públic.

Posa baix de sospita qualsevol activitat que es faci al carrer. Penalitza activitats quan se fan al carrer que no ho estan quan s’organitzen dins d’establiments, com és el cas del joc.

És obvi que aquest enfocament afecta sobretot a les activitats alternatives i de protesta social i als col·lectius que viuen o es guanyen la vida al carrer però també a qualsevol ciutadà o entitat que realitzin o hi vulguin organitzar una activitat espontània.

Quin és per tant el “mèrit” d’una ordenança com aquesta que no ofereix solucions, reiterativa i ambigua en la seua redacció i contradictòria amb la regulació d’altres ordenances? Sens dubte el gran marge d’actuació que dona a la policia municipal, a la que facilita intervenir en un ampli ventall d’assumptes d’una manera discrecional i arbitrària.

Share This