Les denúncies de diferents ONG demostren que es segueix excloent persones de l’atenció sanitària

MedicosdelMundo-Baleares 5711b738Les ONG metges del Món i Amnistia Internacional, juntament amb el Col·legi d’Advocats, han donat a conèixer els casos documentats dels que tenen constància de desatenció sanitària a persones amb dificultats. Aquestes desatencions afecten molt especialment a les persones immigrades que no disposen de documents acreditatius de la seva residència, però també les pateixen ciutadans nacionals amb pocs recursos.

Fins a 287 casos de desatencions estan documentats per aquestes organitzacions, però el nombre total previsiblement és molt superior. En diversos casos la manca d’atenció s’ha pogut resoldre mitjançant la intervenció directa de les ONG, però ells mateixos reconeixen que aquesta no és la situació ideal, que així no es garanteix el dret a l’atenció sanitària, encara que s’aconsegueixi pal·liar algun cas concret, cosa que passa també quan professionals sanitaris decideixen atendre els malalts al marge de les instruccions donades per la Conselleria.

A partir de la lamentable mort d’un immigrant, que no va tenir seguiment mèdic per a la seva malaltia, es varen relaxar els impediments per atendre aquest col·lectiu i es varen eliminar els compromisos de pagament, però no es va assegurar el dret de totes les persones de rebre atenció sanitària urgent i seguiment de l’evolució de les seves malalties. La Conselleria segueix sense donar instruccions clares de com s’han d’atendre aquestes persones i dels drets que tenen reconeguts, deixant-ho tot en mans de la bona voluntat d’uns professionals, que no tenen normes clares d’actuació.

Alguns dels casos denunciats per aquestes associacions fan referència als menors d’edat, que reben atenció sanitària estrictament fins els 18 anys i es dóna l’absurd que, a partir d’aquest moment, no es continua el tractament ni fa cap seguiment, amb la qual cosa la primera intervenció esdevé insuficient o completament inútil, ja que no es garanteix el tractament complet.

Però no acaben aquí les mancances de la sanitat pública en relació als sectors de població més necessitats: el pagament d’una part dels medicaments que s’ha imposat as jubilats, el sector social que més necessita l’atenció sanitària, fa que en alguns casos es renunciï alo tractament o que aquest es faci de manera intermitent, agreujant les seves patologies. També haver de pagar una part del transport sanitari no urgent deixa sense tractament a persones sense recursos  amb necessitats sanitàries importants.

La conclusió és clara: les mesures adoptades pel PP no garanteixen el principi de la sanitat universal i deixen desateses moltes persones dels sectors socials més febles, la qual cosa representa un atemptat contra drets humans bàsics. EU exigeix la rectificació d’aquestes polítiques i la derogació de les normes discriminatòries i, mentre tant, assegurar que els dret sanitaris bàsics que encara no s’han eliminat es respectin escrupolosament.

Share This