2014 01 04 Nit de Reis c

 

Nit de Reis, de Josép Quetglas. Publicat originalment el 4 de gener de 2014 a Ara Balears.

 

“No compreu juguetes bèl·liques als vostres infants!”.

Aquest avís no és d’ara, ni ve de nord enllà, on diuen que la gent fa juguetes de fusta pintades amb vernís ecològic. El va publicar a Palma a tota plana i en portada el República de 4 de gener de 1936: fa 78 anys. També fa 78 anys de l’article “La guerra”, publicat igualment a Palma, a unCultura obrera del maig següent, signat per una nina de dotze anys, Violeta Ferrer Grangel, que proposava als infants de la seva edat: “En el cine, cuando se proyecten films describiendo escenas horripilantes de guerra, pataleemos en señal de protesta y gritemos fuertemente: ‘Fuera!, fuera!”.

Violeta Ferrer Grangel vivia a Barcelona, filla d’una parella de pedagogs anarquistes, Pilar Grangel i Àcrato Llull. Evacuada l’any 38 a França, per a protegir-la de les bombes que venien de Mallorca, ha viscut en aquell país des d’aleshores, on és ben coneguda com a lectora i cantant de textos anarquistes i de García Lorca.

Així, tenen aquestes veus 78 anys? No, perquè són veus que van ser eliminades. No les van deixar créixer, no ens han deixat a nosaltres créixer entre elles, ser educats per elles. Són veus extirpades. Les veus que han pogut viure, créixer, ser sentides i tenir descendència durant 78 anys han estat les altres veus, les veus dels vencedors.

Fa pocs dies, Pere Capellà Simó ha presentat a Barcelona i a Palma el seu llibre, de consulta obligada, La ciutat de les joguines: Barcelona 1840-1918, editat per Gregal, on explica la introducció de l’artesania i la indústria a la fabricació de juguetes, i entén la jugueta com a petit mirall màgic on es retroba la imatge de la societat, d’allò que la societat és i d’allò que la societat desitja ser. A la presentació, Capellà va referir unes paraules d’Alexandre Ballester: “Les juguetes entren pels ulls, viuen a les mans, arriben al cor i romanen a la memòria. Així la infància passa, les juguetes resten. Cada persona és un arxiu de les juguetes que va tenir”.

La veritat d’aquesta reflexió s’hauria de compondre amb la veritat de la reflexió contrària: que cadascú és l’arxiu de les juguetes que no va arribar a tenir i que hi ha vides que passen sense infància. Qüestió de classe.

Si qualcú ha escoltat les veus que surten de les juguetes és Walter Benjamin. La infància i, amb ella, el llibre de contes, les teresetes, la jugueta, ocupen part significativa en l’obra d’aquell que aspirava, amb paraules preses dels Goncourt, a “fer història amb les deixalles de la història”. És difícil trobar un text seu on, en algun moment, un infant no travessi per la pàgina i miri el lector, que veu l’infant com el nou pedagog: “Vertaderament revolucionària és el senyal secret de l’avenir que es revela en el gest infantil”.

Una foto de Català Roca, triada pel Col·legi d’arquitectes de Catalunya per il·lustrar la nadala d’enguany, mostra una escena a la fira de Santa Llúcia de Barcelona, d’algun moment dels anys 50. Un nin emocionat, tot ulls, tot il·lusió, sosté a les mans, amb tanta por com fermesa, una gran casa de suro. El nin duu guants i abric, va ben pentinat, amb puput i clenxa, i és ros: és un ric.

La Nit de Reis de 1937 no va tenir juguetes n’Octubrina Quiñones Picornell, de quatre anys: aquella nit li estaven matant sa mare. No va tenir juguetes na Natàlia Julià Pascual, de dos anys: aquella Nit de Reis li estaven matant son pare i sa mare.

Llegesc l’ordre:

“Gobierno Civil de la Provincia de Baleares. El Sr. Director de la Prisión Provincial de la calle de Salas se servirá poner en libertad al detenido, a disposición de mi autoridad, que al margen se expresa. Palma de Mallorca 5 de Enero de 1937. El Gobernador Mateo Torres” (signat i rubricat).

“Poner en libertad” és l’eufemisme per a dir matar, simplement matar, sense més tràmits ni responsabilitat. El camió amb els falangistes espera a la porta, per enfilar carrer de Can Sales avall, fins a la desaparició dins un clot.

Al marge hi ha cinc noms, numerats: “1.-Aurora Picornell Femenias. 2.-Catalina Flaquer Pascual. 3.-Maria Pascual Flaquer. 4.-Antonia Pascual Flaquer. 5.- Belarmina Gonzalez Rodriguez”.

Cinc treballadores comunistes maltractades i mortes aquella mateixa Nit de Reis de 1937, amb 18 persones més, afusellades totes contra la paret de l’oratori de la Creu, a Porreres.

Walter Benjamin deixava Moscou el gener de l’any 27, als llavis el perfum de la mà d’Asja Lacis, la bolxevic encisadora. Assegut al trineu, cobert amb una flassada, amb les galtes enceses per la neu i les llàgrimes, amb la maleta als genolls, ben agafada, plena de fràgils juguetes de fusta i paper, protegides pel dring-dring dels picarols del cavall que el duia cap a l’estació, plorant.

 

 

Share This