diada-del-poble-de-menorcaRecentment hem celebrat la Diada del Poble de Menorca i hem vist els nostres responsables polítics fent gala del seu patriotisme, manifestat en la participació en torrades, recreacions medievals, processons i tradicions de tot tipus. Aquests darrers dies, tots eren molt menorquins i estimaven la seva terra per damunt de qualsevol altra cosa.

L’efusivitat amb què els polítics locals participen d’actes folklòrics és una cosa molt respectable, fins i tot desitjable, però el patriotisme es demostra executant accions que millorin la vida de la major part possible de compatriotes. I en política, l’eina amb la qual es pot demostrar aquest patriotisme, són els pressupostos de l’entitat local que es governa.

En aquest sentit, els Pressupostos de l’Ajuntament des Castell reprodueixen a petita escala la miopia i incongruències que caracteritzen la política estatal. Com és possible sinó que s’augmentin gairebé totes les taxes en un municipi amb un 10% més d’atur que la mitjana espanyola? Mentrestant, ens seguim endeutant amb la banca privada a un 5% d’interès per poder pagar proveïdors (si el PP i El PSOE no haguessin liquidat la banca pública, els interessos no superarien l’IPC general). També ajudaria que Consell Insular i Govern Balear complissin els seus compromisos de pagament del deute que mantenen amb es Castell, observant així el principi de solidaritat i cooperació entre administracions que preceptua la Constitució. En comptes d’açò, el PP des Castell calla i consent aquest greuge contra els seus conciutadans quan no reclama allò que per Llei li pertoca, en tant que dóna suport explícit a obres com la del dic o la carretera general, que novament responen a uns interessos molt concrets, i no als de la gran majoria de persones.

Tot això respon a més a una visió de la societat segons la qual Espanya, Menorca o es Castell, són conceptes abstractes i aliens a les persones poblen el territori administrat, les quals tenen unes necessitats més concretes que no abstractes. Incomprensiblement, es gestiona la res pública d’esquena als individus i col·lectius que en formen part. Només així s’entén que en la situació que estem, es destinin 100.000 euros a la rehabilitació d’un molí (que se sumen als 67.000 ja pagats per la seva adquisició) que ha de ser l’emblemàtic projecte de recuperació del patrimoni del municipi. En canvi, no és patrimoni cultural l’Associació de Veïns i el Centre Cultural, que veuen congelades les seves irrisòries partides en 1.100 i 1.200 euros respectivament. D’existir Pressupostos participatius –reals, no com un acte referendari d’allò prèviament decidit des de dalt- s’hauria evitat aquesta irresponsabilitat, però ja s’ha dit com s’entén per alguns el concepte “representant públic”. Es demostra aquí novament l’esperit patriota que es destil·la des de les regidories, per les quals qüestions estètiques estan per sobre de les necessitats materials, culturals i associatives dels veïns des Castell.

Finalment, vull esmentar que a Madrid, els pressupostos els fan les “empreses del BOE” juntament amb altres influents conglomerats empresarial i, com no pot ser d’altra manera, sempre beneficien una minoria privilegiada. As Castell, i a la resta de consistoris menorquins, els elaboren regidors que són persones absolutament normals, però en canvi, en el paper es plasma l’ideari dels poderosos, com si ells ho fossin. Açò és un problema enorme pels ciutadans, que han dipositat la seva confiança en unes persones que en comptes de representar-los, defensen (a vegades inconscientment i tot) els interessos d’uns pocs. Allò que legítimament exigim als nostres ajuntaments és que la seva acció política es vegi reflectida en uns pressupostos municipals que protegeixin els interessos de la majoria de tots nosaltres i, per tant, que els nostres polítics siguin patriotes tot l’any, no només el dia de Sant Antoni.

Jordi Jiménez i Gomila, membre de l’Assemblea local d’EM-EU des Castell

Share This