No es pot ser reivindicatiu i alhora acceptar acríticament les retallades

eurobauzaEl president Bauzá ha escenificat la reivindicació d’un millor finançament per a les Illes Balears, amb la seva trobada amb els presidents de les comunitats mediterrànies governades pel PP. Sorprèn aquesta actitud reivindicativa en un president que ha acceptat resignadament la ridícula aportació de l’Estat per a inversions en els PGE i que no ha reclamat les inversions estatutàries, que és una obligació legal. Com també sorprèn que en aquesta trobada no s’hagi volgut comptar amb Catalunya, que es troba en una situació molt similar a Balears pel que fa al finançament. Tot en conjunt dóna la impressió d’una posada en escena de cara a la galeria en clau electoral, tractant de desmarcar-se del descrèdit del PP estatal.

Tampoc mereix molta credibilitat l’afirmació dels tres presidents favorables a la publicació de les balances fiscals, quan els diputats del PP d’aquestes comunitats, com tots els membres del grup parlamentari, recolzen el ministre Montoro, que ja ha dit que les balances no es publicarien. És la doble cara del PP a la que ja ens té acostumats, com passa en el tema de les prospeccions petrolíferes en el que Bauzá i la resta de dirigents balears del partit es mostren molt radicals mentre els seus representants a Madrid voten a favor d’elles.

EU és conscient que el finançament de les Balears, dins les misèries que reparteix l’Estat entre les comunitats autònomes, no és suficient ni equitatiu. També que tenim una mancança històrica d’equipament públic i unes transferències en matèria d’educació i sanitat que tendien a perpetuar aquestes mancances. Per tant, hi ha motius per a reivindicar una millora del finançament, però això no és suficient.

Per a EU, el finançament de TOTES les comunitats autònomes és completament insuficient i provoca el patiment de la població. No podem oblidar que les comunitats gestiones els serveis que més tenen a veure amb la qualitat de vida dels seus ciutadans, com són la sanitat l’educació o els serveis socials. Per tant, totes les retallades que es fan sobre les comunitats autònomes tenen una gran incidència sobre els serveis que es presten per part d’aquestes administracions, i Bauzá ha acceptat sense protestar les retallades i ha assumit amb entusiasme uns límits de dèficit molt més estrictes que els de l’administració de l’Estat.

El finançament suficient no vendrà d’una minúscula redistribució de la misèria, només pot venir de dedicar més recursos, amb un canvi de prioritats que situï en primer terme les necessitats ciutadanes i no el dèficit, amb una reforma fiscal que asseguri que paguin més els que més tenen, en un combat al monstruós frau fiscal. Mentre s’acceptin les polítiques ultraliberals i les retallades que venen de la Troika o del govern central no hi haurà fons suficients per atendre les necessitats socials dels habitants de les comunitats autònomes, de totes elles.

Mentre això no passi, actes com els d’ahir dels tres presidents no deixen de ser brindis al sol i gestos electoralistes. La incoherència i la hipocresia de Bauzá, com la de tots els presidents del PP, és pensar que es poden aconseguir millores substancials per a finançar els serveis, sense que es modifiquin substancialment les polítiques que han portat a la reducció generalitzada els recursos públics.

Share This