pensions dignes jaSi Mariano Rajoy aprofita el debat de política general per “certificar” el final de la crisi i l’inici de la recuperació econòmica, José Ramón Bauzá ja fa temps que afirma que les Balears han superat aquesta etapa i estam en la senda del creixement sostingut i de la generació de riquesa i d’ocupació.

Quan es fan aquest tipus d’afirmacions només es tenen en compte alguns indicadors macroeconòmics, però no es valora la situació real de la gran majoria de la població, que de cap de les maneres percep les millores de la suposada recuperació econòmica, sinó que es troba plenament integrada en una crisi que ha empitjorat considerablement les seves condicions de vida.

Les afirmacions de que a les Illes Balears ja fa temps que es genera ocupació, són una fal·làcia quer amaga que es segueixen perdent hores fe feina cotitzades a la seguretat social. Que hi hagi menys persones que estiguin inscrites en demanda d’ocupació només indica el desànim o l’emigració, no que s’estiguin generant llocs de feina. Que els pocs contractes que es fan siguin d’una temporalitat extrema o a temps parcial no només afecte el present d’unes persones que, tot i haver abandonat les llistes de l’atur, no disposen d’uns ingressos salarials que els permetin l’autonomia personal, sinó que té efectes molt greus sobre el futur de les pensions.

Fa poc es conegueren els índex de desenvolupament humà i d’evolució de la pobresa. En ambdós casos, les Illes Balears eren la Comunitat que havia sofert un retrocés major, també la mitjana dels salaris es situa en els últims llocs. Ara sabem que, pel que fa a la pensió mitjana que cobren els nostres jubilats, ens trobam en el cinquè lloc per la cua, molt per davall de la mitjana estatal i a una enorme distància de les comunitats que tenen una mitjana més elevada, entre les que ens hauríem de trobar pel nostre dinamisme econòmic.

Les quatre comunitats que tenen unes pensions inferiors a les de Balears són les que pateixen un atur estructural històric i un menor desenvolupament econòmic. És lògic que això sigui així, el que no ho és, és que una comunitat com la nostra, que presumeix de bona situació econòmica, es trobi en el lloc que està. A més, el cost de la vida a les Balears és molt superior al d’aquestes comunitats, cosa que fa que el poder adquisitiu real dels pensionistes de les Illes sigui el menor de tot l’Estat.

Previsiblement, aquesta situació no millorarà, ja que la dependència del sector serveis, que és el que té uns salaris més baixos, i la temporalitat extrema que s’està imposant farà que, de manera directa, les pensions futures tenguin un menor poder adquisitiu. Si a això li afegim les retallades que, amb caràcter general estableixen les polítiques del PP, fa que el futur de les pensions sigui molt negre.

Si la pobresa augmenta, si empitjoren les condicions de vida actual de la gran majoria de la població, si tenim les pensions més baixes, si el futur és cada vegada més incert, de quina recuperació presumeixen els dirigents del PP? Evidentment no d’una recuperació que millora la situació de la majoria, sinó de la que afecta a unes poques butxaques ja molt plenes, mentre s’accentuen les diferències socials i la pobresa.

Share This