vpo pere garau 01El dret a un habitatge digne està contemplat a la Constitució Espanyola, però això no ha impedit que la banca hagi deixat sense habitatge a centenars de mils de famílies, que no han pogut pagar les hipoteques abusives. Mentre hi ha molts pisos buits que són producte de l’especulació urbanística extrema, moltes famílies no disposen d’un habitatge digne de tal nom i, en molts casos, no disposen de subministraments essencials com són l’aigua i l’electricitat, donada l’extensió del fenomen conegut com a “pobresa energètica”.

Tot això indica una manca absoluta de política d’habitatge per part dels poders públics que són qui, com diu la Constitució, han de garantir aquest dret essencial. L’habitatge s’ha contemplat no com una funció social que havia de donar resposta al dret constitucional, sinó com un dels elements centrals de la gran bombolla especulativa que ha estat una de les causes principals de l’actual crisi. Aquesta bombolla va està impulsada pel govern Aznar, sense que l’etapa de Zapatero al front del govern espanyol adoptàs cap mesura efectiva per a controlar-la. Uns i altres tenen una responsabilitat important en l’actual situació, que tampoc s’intenta canviar per part dels actuals governants del PP.

Que a les Balears hi hagi més de 5.000 demandants d’habitatges de protecció oficial mentre que l’Ibavi només té previst iniciar una petita promoció a Formentera, com única iniciativa de tota la legislatura, demostra ben a les clares la poca importància que el PP dóna a aquesta gran demanda social.

L’absència d’activitat pública en el sector de l’habitatge té a més, com a lamentable conseqüència afegida, que no s’incentivi el sector de la construcció, que ha passat de la gran bogeria de l’època del boom del “ladrillo” a una atonia absoluta que deixa milers dels seus treballadors a l’atur. Si la situació anterior era insostenible, l’actual inactivitat, fora d’algunes actuacions relacionades amb el turisme o en el sector d’edificacions de luxe vinculades amb persones de gran poder adquisitiu, tampoc és acceptable. Per tant, és imprescindible una actuació molt potent per part de les administracions públiques que permeti situar al mercat regulat noves construccions i habitatges renovats.

Una de les causes que expliquen l’atonia constructiva, tant en el sector privat com en el públic, és la manca de crèdit per part de les entitats financeres. Per a EU és inconcebible que unes entitats que han rebut quantitats ingents de recursos públics, que són en bona part responsables del boom constructiu i que s’han negat assumir les responsabilitats de la seva mala gestió, traslladant-la en exclusiva sobre els seus clients, mantenguin ara una actitud tant mesquina i insolidària.

EU propugna una ofensiva pública coordinada de les administracions públiques, encaminada a satisfer les necessitats d’habitatge tant amb noves construccions com en rehabilitació i amb l’exigència que surtin al mercat de lloguer a preus raonables el gran estoc d’habitatges buits en mans de les entitats bancàries, moltes d’elles intervingudes de manera temporal. Al mateix temps, aquesta situació demostra la necessitat d’una banca pública potent, que s’hauria d’haver constituït a partir de la banca rescatada amb recursos públics, que serveixi per a impulsar un sector completament oblidat per la banca privada.

 

Share This