cola-paro13El mes de febrer ha estat bo, segons diuen les veus interessades per a l’ocupació, especialment a les Illes Balears. Després d’un mes de gener especialment dolent, en el mes de febrer s’ha reduït el nombre de persones inscrites al SOIB. Aquesta dada és molt poc significativa, ja que les causes  són molt diverses (unes 20.000 persones han abandonat les Illes per manca de feina) i no necessàriament tenen a veure amb l’augment del nombre de persones ocupades. Pel que fa a les altes en les afiliacions a la seguretat social, una dada molt més important, també es veu una evolució lleugerament positiva. Però aquest fet no ens ha de fer oblidar que estam molt lluny de recuperar els nivell d’ocupació anteriors a l’inici de la ciris, que ja no eren precisament bons en aquestes dates, per culpa de la temporalitat.

 

En termes interanuals, l’augment de cotitzants no és molt significativa ja que només suposa un 1,07%, que ni de lluny compensa les pèrdues anteriors. A més, resulta imprescindible valorar els tipus de contractes que es fan, la seva durada temporal i el percentatge dels que són a temps parcial. Ja la UIB ha demostrat que sota l’aparença d’augment de les cotitzacions s’amaga una reducció del nombre d’hores treballades legalment i cotitzades, que ens porta a la paradoxa de que un suposat augment resulta a la pràctica una reducció de jornades completes.

 

Les xifres de l’atur registra a les Balears segueixen essent esfereïdores, 89.218 persones estan inscrites en demanda de feina i això no representa la realitat del conjunt de persones sense feina, que és molt superior com ens recorda trimestralment l’EPA.

 

A aquestes xifres dramàtiques, s’ha d’afegir que la protecció als desocupats es redueix mes rere mes, que prop de 60.000 persones no cobren cap prestació, que l’atur de llarga durada es dispara i exclou moltes persones del mercat de treball d’una manera definitiva i que els joves continuen amb moltíssimes dificultats per trobar el seu primer lloc de treball que, en el millor dels casos no es correspon a la seva formació i expectatives.

 

L a crisi no només ha suposat la destrucció de milers i milers de llocs de feina, sinó que ha suposat una pressió a la baixa sobre els salaris, que perden poder adquisitiu de manera continuada, i un empitjorament sistemàtic de les condicions de feina i els drets laborals. Recuperar-se d’aquesta situació serà una tasca titànica que afectarà a tota una generació i necessitarà de la lluita continuada dels treballadors per aconseguir-ho. La experiència ens demostra que s’ha aprofitat la crisi per a rebaixar substancialment les rendes del treball i augmentar les del capital, que no estan disposats a perdre la situació d’avantatge aconseguida, com ho demostra la mesquinesa a l’hora de contractar nous treballadors, a pesar de l’augment dels beneficis empresarials.

Share This