jose ramon bauza no vol ensenyament de qualitatFa temps que es sabia, però fins ara Bauzá no havia estat tant explícit en el reconeixement de que no vol ensenyament públic de qualitat. De que no vol ensenyament en català ja n’havia donat proves sobrades, però sempre havia negat que la degradació programada de l’ensenyament públic respongués a la voluntat clara d’afavorir l’ensenyament privat. Es veu que ni l’ensenyament públic ni el català formen part de “lo nostro” que Bauzá vol promocionar.

L’afavoriment de l’ensenyament privat i elitista, millor si és confessional i encara millor si són escoles de l’Opus, és el que havia estat fent fins ara el Govern, subvencionant aquests tipus de centres o arribant a acords amb les patronals de l’ensenyament privat, mentre es nega a reunir-se amb el professorat o les associacions de pares del sistema públic. Ara arriba més lluny i afirma amb rotunditat en seu parlamentària que el seu model no és el de l’ensenyament públic. Aquesta afirmació “sense complexos” almenys té la virtut de reconèixer la realitat de les polítiques que està  implantant. No obstant, aquest atac de sinceritat no vol dir que s’hagi acabat la hipocresia de Bauzá i del PP, en la mateixa sessió parlamentària no tengueren empatx en proclamar el seu reconeixement als professionals de l’ensenyament. Uns professionals als que persegueix i menysprea i als que ignora completament a l’hora de planificar les tasques escolars.

Bauzá segueix obsessionat en aconseguir un cos de docent dòcils, sense capacitat crítica i que estiguin disposats a aplicar mansament les consignes del Govern per més aberrants que siguin aquestes. Per aquest motiu es negar a retirar els expedients inquisitorials contra els docent i ni tant sols es compromet a agilitzar-los: els vol mantenir en aquesta situació d’incertesa i de pressió per tractar d’anular la capacitat de protesta i de mobilització.

L’obcecació de Bauzá el porta a ignorar institucions prestigioses com la UIB o els experts en la docència i només escolta als representants de l’Escola Catòlica -amb els que si arriba a acords- als extremistes del Círculo Balear i a tot tipus de suposats experts, completament anticientífics, que qüestionin la unitat de la llengua catalana.

El model educatiu de Bauzá queda clar pels seus actes i ara també per les seves paraules, seguir retallant en l’ensenyament públic, afavorir descaradament el privat, deixar la nostra llengua reduïda a una anècdota dins el món educatiu, acabar amb l’esperit crític i donar passes per introduir el confessionalisme i reduir la laïcitat, segregar les classes més benestant per tal que puguin acudir a col·legis privats elitistes mentre que els que no tenguin recursos econòmics (no són “dels seus”) s’hagin de conformar amb una educació pública cada vegada més degrada (l’educació pública de qualitat “no és el seu model”).

Share This