Sembla ja imminent l’inici de les obres de les rotondes entre Maó i Alaior, pas previ per a convertir la nostra illa en un petit skalextric en el moment en que es concretin els projectes per al tram central i ponent.

L’oposició ha estat notable i generalitzada, expressant-se en forma de declaracions de partits i entitats socials, propostes alternatives de corporacions professionals, al·legacions al projecte, manifestacions ciutadanes, etc. Malgrat aquesta varietat de formes en que s’ha mostrat un clamorós rebuig, la resposta del partit governant ha estat la mateixa: indiferència i menyspreu. I no ens enganem, açò passa aquí, a Catalunya, a Madrid, Andalusia i arreu on una multitud pacífica es fa sentir davant un poder polític assentat sobre una majoria absoluta parlamentària. Per als qui es mobilitzen, és molt frustrant fer tota la feina de reunir a una quantitat important de gent, de diferents ideologies i procedències, mentre que per al poder polític-mediàtic és molt senzill resistir un pols durant uns dies, i més sabent que no hauran de patir més que el menyspreament d’una part de la societat.

Per sortir d’aquest problema, tenim dues vies: la via de les urnes, i la via Gamonal. Les dues requereixen d’una especial motivació, d’una responsabilitat individual i col·lectiva que focalitzi sobre una acció molt específica una esforç important, en el que hi participen els partits, però també el teixit associatiu i els propis ciutadans, de forma molt activa. La diferència entre les dues vies resideix en que en la primera l’Estat i les seves Forces de Seguretat  no poden multar, processar ni colpejar als qui reivindiquen les seves legítimes aspiracions.

La pregunta clau idò és si els menorquins tenim o no motius per a actuar de forma intel·ligent, decidida i massiva contra actes concrets que ens perjudiquen. La faraònica reforma de la carretera general que inclou desproporcionades obres d’enginyeria n’és un d’aquests motius que ens han d’empènyer moure’ns.

rotondes no

 

 A banda de les innegables repercussions sobre el paisatge, són els motius econòmics els que han de preocupar més als illencs. Ja hem vist com ha acabat un model de creixement basat en les infraestructures pagades per tots, que després per amortitzar-se requereixen d’ingents quantitats de turistes concentrats en dos mesos. I també sabem que a més destrucció del paisatge –el nostre actiu més important-, pitjor qualitat del turisme, més estacionalització, més massificació, més dependència dels touroperadors… i finalment, menys riquesa i feina per als menorquins que, açò sí, hauran pagat unes desorbitades inversions que revertiran en més ingressos per a uns pocs propietaris i empresaris. Ni tan sols la creació (com a efecte colateral del veritable negoci) d’uns pocs, efímers i precaris llocs de feina justifiquen una inversió milionària de tots nosaltres. I és cert que la fam ens pot fer veure llonganisses, però no caiguem en la trampa del populisme del binomi PPSOE, ja que si la creació de llocs de feina fos realment una prioritat, no es faria una carretera, sinó que es farien polítiques actives de foment de l’economia local, que no duressin el que es tarda en preparar i asfaltar uns kilòmetres de terra.

El benefici d’uns pocs a costa de l’esforç de tots torna a centrar el debat. I en aquest cas, no només ens robaran uns recursos econòmics escassos, i que amb prou dificultats arriben on es necessiten, sinó que a més a més ho faran destorçant-nos ca nostra i danyant el nostre sector econòmic més important. En els propers 2 anys ens hi juguem moltíssim a políticament i socialment, perquè de la nostra implicació depèn que uns privilegiats segueixin o no, fent-se d’or a costa de la nostra illa, dels nostres doblers i del nostre futur. EU-EM, com fins ara, seguirà lluitant en tots els camps, i de totes les formes possibles contra aquells que veuen Menorca simplement com un lloc més per  especular i enriquir-se sense tenir en comte ni els interessos ni el futur dels ciutadans de l’illa ni els recursos naturals.

Jordi Jiménez

Assemblea local d’EM-EU

Share This