El problema principal es troba en el planejament urbanístic i no s’observen avanços en la seva revisió

12-04-2014L’Ajuntament de Manacor a la fi ha decidit contractar un gabinet jurídic per tractar d’evitar el pagament, absolutament exagerat i fora de lloc, de la expropiació forçosa de la zona verda de la Torre Florida. Des d’EU no tenim res a dir, tret del fet que s’observa una lentitud exasperant en l’abordatge de la solució d’aquest problema. Segurament és cert que no es pot fer front a un problema tant greu i tant complex com aquest únicament des dels serveis jurídics municipals, però volem remarcar que aquest cas d’expropiació forçosa d’una zona verda és el més urgent i el que, segurament, marcarà la pauta per al futur però no és ni de lluny l’únic front que té obert l’ajuntament en relació a les expropiacions de zones verdes.

El problema que han generat les peticions de quantitats exorbitants per part d’especuladors urbanístics, a l’hora de reclamar expropiacions forçoses de les zones verdes que el planejament municipal grafia però que no s’ha executat ni tenen raó de ser, és el frau de llei que es va cometre al seu moment, quan es va aprovar un planejament municipal absolutament expansiu i amb previsions d’augment de població fora de tota lògica. Per tal de burlar l’obligació legal de dotar les zones de desenvolupament urbà d’uns paràmetres  mínims de zones verdes per habitant, la solució “imaginativa” que trobaren va ser la de situar aquestes zones  a la perifèria urbana, amb una qualificació urbanística que no responia a cap voluntat real d’aplicar-la. La petició per part dels propietaris o d’especuladors oportunistes de l’expropiació d’aquest terrenys, que el planejament definia com espais públics, juntament a una decisió inqualificable per part del Jurat d’Expropiacions, feren saltar totes les alarmes.

Davant d’aquesta situació, la desorientació ha estat el tret més característic de l’actuació municipal, que ha apel·lat a la bona voluntat d’aquells que estan disposats a fer el negoci de la seva vida a costa del patrimoni dels manacorins, però aquesta negociació no va aportar cap resultat positiu. Com ja va dir EU al seu moments, amb l’especulació i els seus representants no s’ha de negociar, sinó que s’ha de combatre amb totes les armes que disposi l’ajuntament. Bé està que es contracti un gabinet jurídic per tractar d’evitar el pagament de quantitats absurdes, però el que s’ha de fer és atacar el problema des de la seva base: l’existència d’un planejament municipal aberrant que ha propiciat aquesta situació.

Per a EU la urgència màxima passa per la revisió del planejament municipal, per fer un nou pla general ajustat a les necessitats ciutadanes, que redueixi dràsticament el sostre de població i que situï les zones verdes i espais lliures públics allà on siguin d’utilitat per a la població, obligant als promotors a fer les cessions gratuïtes que corresponguin, i retirant la classificació com a zones verdes públiques d’aquells espais de propietat privada que no tenen cap utilitat per la seva situació a l’extraradi o directament en sòl rústic. Lamentablement, sobre aquest tema observam una inactivitat municipal que és molt preocupant.

 

Share This