A les Illes Balears la situació encara és pitjor

 

atur juvenilL’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de l’any reflecteix una disminució ínfima (2.300) del nombre total d’aturat de l’Estat. No obstant, aquesta dada no es pot considerar positiva ni tant sols mínimament, si la posam en relació a la resta de dades. El nombre total d’aturat  es situa encara en la terrible xifra de 5.993.300 i una de cada 4 persones que volen treballar no ho poden fer, un percentatge dramàtic que és molt superior a la resta de països del nostre entorn.

 

La reducció (mínima) de l’atur no s’ha produït per la creació de llocs de feina, ja que se n’han destruït 184.600., sinó per la davallada de la població activa, és a dir, d’aquells que estan treballant o cercant feina, que s’ha reduït en 187.000 persones. Aquest és un indicador que demostra que la manca de possibilitats reals de trobar feina, porta a una part de la població a ni tant sols intentar-ho, una situació que afecta especialment als treballadors d’edat avançada i a les dones.

 

Per altra part, augmenta en un 2,7% el nombre de famílies que tenen tots els seus membres sense feina, fins situar-se en 1.978.900. Paral·lelament, es redueixen les llars en les que totes els seus membres tenen feina.

 

Per tant, ens trobam en una situació dramàtica que res té a veure amb els missatges triomfalistes que venen del govern de Rajoy. Però l’evolució de la situació d’atur és encara molt pitjor a les Illes Balears, amb una taxa del 26,7%, 1 punt més que la mitjana estatal, i un total de persones sense feina que arriba a l’esborronadora xifra de 152.500 persones, quasi el doble de l’atur registrat, que és un indicador sense cap validesa real. En aquest trimestre l’augment de l’atur ha estat de 18.800 persones, el major de totes les comunitats autònomes.

 

Per a EU aquestes dades demostren la profunditat de la crisi en la que encara està immersa la immensa majoria de la població, a pesar que alguns sectors hagin pogut aprofitar la situació per augmentar els seus beneficis. Al mateix temps demostren el fracàs de les polítiques d’austeritat extrema i de reducció de drets laborals: només han servit per empitjorar les condicions laborals d’aquelles persones que encara han pogut mantenir la seva feina, però no han servit per a crear ni un sol lloc de treball.

 

El resultats de l’EPA del primer trimestre són demolidors, tot i que es refereixen exclusivament a l’evolució de l’atur. Si a més es fes una anàlisi de salaris, condicions laborals i jornades, es podria calibrar en tota la seva magnitud el que ha suposat aquesta crisi i aquestes polítiques ultraliberals d’eliminació de drets socials: un retrocés històric i un empitjorament general de les condicions de vida dels treballadors i de les capes mitjanes de la població.

 Per a EU de cap de les maneres es pot considerar que ens trobem a la senda de sortida de la crisi. Amb aquestes dades, mancarien decennis per aconseguir l’índex d’ocupació, que ja era insuficient, d’abans de l’esclat de la crisi, però no seria en les mateixes condicions sinó amb unes altres molt pitjors. Els grans poders econòmics i la dreta política ja s’han encarregat d’una redistribució de les rendes que beneficia només a una minoria de privilegiats i perjudica a la resta, configurant una societat cada vegada més injusta i desigual.

Share This