La candidatura d’Esquerra Plural a les eleccions al Parlament europeu, conformada per Esquerra Unida, Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Batzarre, Anova i la Confederació dels Verds, aposta en el bloc ambiental del seu programa electoral, conjuntament amb altres formacions europees integrades en el grup de l’Esquerra Europea, per canviar el model econòmic, social i ambiental imperant a Europa per un altre que busqui l’equilibri entre la dinàmica dels ecosistemes i l’activitat humana i prioritzi el control de la producció i distribució dels aliments per part de la població davant del negoci de les transnacionals de l’alimentació.

Esquerra Plural pretén a través d’aquestes eleccions aconseguir portar la seva veu a Europa i poder prosseguir el tipus de treball en matèria de medi ambient dut a terme al Congrés dels Diputats amb iniciatives com les que, només en aquest any, s’han plasmat en proposicions com les de la nacionalització d’empreses del sector energètic, la paralització de prospeccions petrolíferes a la Mediterrània o les de fràcking, la paralització del projecte innecessari de construcció d’un embassament a la província de Terol, el suport al sector primari i agroindustrial per disminuir seva negativa balança energètica o la contractació pública d’aliments amb criteris socials i ambientals.

 

10365924 768876346486156 7799602493504447291 n

Per això, Esquerra Plural, conscient que les causes que expliquen el deteriorament ambiental que pateix el planeta se centren bàsicament en les activitats humanes lligades a l’explotació dels recursos, la naturalesa d’aquests i dels objectius econòmics i socials que es persegueixin i que el sistema econòmic i social actualment imperant en el món -l’economia de mercat- basa el seu fonament en el creixement continu- incompatible amb la finitud d’alguns recursos i la dinàmica dels ecosistemes- a la competència entre territoris, empreses i individus en lloc de la solidaritat, i en l’enriquiment d’unes elits econòmiques en detriment del conjunt de la població, planteja el canvi de model a través de les següents propostes:

Pel que fa a Ordenació del Territori, formulació de directives Europea sobre Ordenació del Territori, Paisatge, Protecció del Litoral i de la Plataforma Continental i creació d’una Xarxa de paisatges europeus a l’estil de la Xarxa Natura 2000.

Pel que fa a transports i infraestructures, gestió pública de les xarxes de ferrocarril existents i dels seus futurs desenvolupaments, potenciació del ferrocarril com a servei públic basat en la proximitat, la vertebració dels territoris i la igualtat entre les persones, restabliment del caràcter públic de la gestió dels ports marítims, creació d’accessos als ports secundaris i terciaris per a l’embarcament de persones i vehicles i d’un Consorci Públic Europeu d’Aviació Civil, inclusió de les infraestructures ciclistes i de la xarxa EuroVelo a les xarxes transeuropees de transport, així com la millora i desenvolupament de les infraestructures de cicle – rutes que recorren els corredors de la RTE-T.

Pel que fa a energia, creació d’un nou marc legislatiu europeu del sector elèctric i energètic amb control i intervenció pública i d’un nou Tractat internacional de reducció d’emissions amb objectius superiors als actuals, foment de la producció d’energies netes (eòlica, fotovoltaica, solar tèrmica, biomassa no provinent d’agrocombustibles), suport a la generació pública d’electricitat pels municipis a partir de fonts renovables i l’autoconsum domèstic generat amb petites instal·lacions, foment de la investigació i la inversió en el camp de les energies renovables, en tecnologies i sistemes d’emmagatzematge d’energia, foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, oposició a l’energia nuclear, proposant una moratòria i el tancament planificat de totes les centrals així com a qualsevol tècnica d’extracció de gas com la de fracturació hidràulica (fràcking) i rebuig a les campanyes de prospeccions petrolíferes en les costes europees, especialment a la Mediterrània, així com a l’entorn de les Canàries.

Quant a l’aigua, accés universal a l’aigua, sota principis d’eficàcia social i ambiental, control democràtic i gestió pública, aprofundiment de l’enfocament integral de la Directiva marc de l’aigua, protecció dels aqüífers subterranis i prohibició de la privatització dels recursos d’aigua tant superficial com profunda.

Pel que fa a biodiversitat, instauració d’una Directiva sobre Biodiversitat, creació d’un Pla d’Acció europeu contra les espècies al·lòctones, promoció d’investigacions per millorar el coneixement de la diversitat biològica, regulació de l’accés als recursos genètics reconeguts com a drets sobirans per part del CBD, promoció de campanyes d’informació, conscienciació i sensibilització, incloent en el currículum escolar la diversitat biològica, impuls a la restauració i recuperació d’ecosistemes degradats, control de les activitats agroramaderes, silvícoles i de pesca per tal d’evitar la sobreexplotació de recursos, adopció del principi de precaució assegurant que qualsevol procés productiu, servei o investigació s’hagi de sotmetre a controls previs que evitin accions perjudicials sobre el conjunt dels éssers vius, prohibició de construir infraestructures, equipaments i urbanitzacions així com d’intervencions no necessàries en zones sensibles o vulnerables i implementació dels mecanismes de control i inspecció d’entrada d’espècies vegetals i animals en els llocs fronterers.

Pel que fa a pesca, protecció i promoció de la pesca artesana, com activitat sostenible i rebuig a la pretensió de la UE d’ igualar-la a la industrial, principal responsable de l’esgotament de recursos, impuls al procés de regionalització de la gestió pesquera, potenciació dels grups d’acció Costera com a model de descentralització de la gestió, protecció del 20% dels ecosistemes, distribució justa i equitativa dels drets d’accés als recursos partint de la base de la seva propietat pública, reducció de descarts pel seu impacte ambiental, ineficiència energètica i mal aprofitament de proteïna animal, manteniment de les subvencions per a actuacions de baix impacte ambiental, augment de finançament destinat a la investigació pesquera i marina, promoció de signatura d’acords de pesca únicament amb tercers països que contemplin objectius de sostenibilitat ambiental, social i econòmica, diversificació del consum amb espècies poc utilitzades en l’actualitat, millora de la comercialització dels productes de la pesca i l’aqüicultura, reforçant el compliment de l’etiquetatge, reconversió de l’aqüicultura europea amb gran dependència de les farines de peix i desenvolupament d’aqüicultura en alta mar com a alternativa a estudiar.

Pel que fa a residus, compliment dels Plans de Residus, prioritzant els programes de conscienciació social i els models de consum sostenibles, control sobre les concessions a la gestió privada així com a defensa de la gestió pública dels residus, prohibició de la incineració de residus, tant per la seva eliminació com per la seva” valorització” i impuls a l’Estratègia Residu 0: recollida porta a porta, compostatge de qualitat, centres locals de reutilització i reciclatge, investigació i incidència en fracció no reciclable.

Pel que fa a dret animal, elaboració d’una Directiva europea de protecció i benestar animal, agreujament de les penes per tràfic il·legal i maltractament d’animals, protecció de la fauna silvestre, creació de la figura “Defensor/a dels animals”, derogació de la legislació sobre animals potencialment perillosos, pla educatiu de sensibilització ciutadana, oposició a l’ús de subvencions a activitats lúdiques o recreatives incompatibles amb el benestar animal, així com per a la cria d’animals per a la indústria pelletera, prohibició de circs amb animals i adequació de zoològics, aquaris o delfinaris com refugis d’exemplars recuperats o que neixin en captivitat, aposta per polítiques de sacrifici 0 en animals sans o amb malalties curables i per campanyes d’esterilització, adopció i conscienciació, substitució d’experimentació i vivisecció d’animals per alternatives científiques ètiques existents i modificació de les normes zoosanitàries dels desplaçaments d’animals de companyia.

Quant a sobirania alimentària, revisió de la PAC actual, rebutjant la retallada del 15% respecte a l’anterior període de programació, promovent reformes en la gestió dels mercats com a únic sistema efectiu de control de preus, desenvolupament del concepte d’agricultor actiu com destinatari de les ajudes públiques, millora de la legitimitat de les ajudes directes, incorporant el caràcter redistributiu de la renda com a instrument de suport orientat a l’agricultura, la ramaderia familiar i l’ocupació, reforçament del poder de negociació dels productors primaris en les seves relacions contractuals amb la indústria alimentària, creació de marques de garantia d’abast europeu per a les produccions de muntanya i per al comerç local i de proximitat, suport als sistemes ramaders extensius de zones de muntanya per al cobrament del 30% dels pagaments directes per pràctiques beneficioses per al clima i el medi ambient, establiment d’una indústria de transformació que revaloritzi el sector primari, establiment d’ajudes a les iniciatives amb criteris socials, ambientals i territorials, suport públic a les necessitats específiques del sector ramader per transformar i distribuir els seus productes, correcció dels desequilibris entre grans distribuïdores i petita producció, així com entre grans indústries transformadores i petita indústria familiar o cooperativa, investigació de les pràctiques comercials prohibides, establiment de mecanismes d’ajudes en origen per aliments destinats a persones amb algun tipus d’intolerància alimentària, suport als sectors en crisi com la ramaderia amb una reforma integral del sector o el de l’oli d’oliva controlant els mecanismes de regulació en la producció-distribució i adopció d’un compromís europeu per al desenvolupament rural que contempli la complexitat i heterogeneïtat de cada territori , que es vinculi a la posada en valor dels seus propis recursos i afavoreixi a les comarques rurals més vulnerables, amb l’objectiu de frenar i invertir el descens demogràfic de les àrees rurals.

Àrea de Medi Ambient d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida

Share This