Som la segona comunitat amb més dificultats per a fer front al pagament dels rebuts de la llar principal

 

pobresa 1 de cada 5Segons l’Enquesta de Condicions de Vida que ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística, el 19,8% de la població de les Illes Balears es troba en risc de pobresa, situant-se en la mitjana estatal, a pesar del maquillatge de les xifres que redueixen els ingressos que es consideren suficients per a sortir d’aquesta situació. Si en comptes d’utilitzar la metodologia que utilitza l’INE s’empràs el de l’Estratègia Europa 2020, el resultat encara seria pitjor i augmentaria uns 7 punts.

 

Una altra dada molt preocupant és la que fa referència a les dificultats que tenen les famílies per a fer front al pagament dels rebuts generats pel seu habitatge. En aquesta situació es troben més del 17% de famílies, que corren el risc de desnonaments, per no poder fer front al pagament de la hipoteca o a les rendes del lloguer. En aquest cas, la de les famílies de Balears és la pitjor de l’Estat, només superada per la Regió de Múrcia, i coincideix amb les denúncies de la PAH que afirmen que els desnonaments no es redueixen a pesar de les declaracions hipòcrites de territoris lliures de desnonaments.

 

Aquests indicadors en una Comunitat com la nostra, que té el major dinamisme econòmic i en la que els seus dirigents presumeixen de creixement i generació de llocs de feina, demostra com és d’injust el repartiment de la riquesa generada, que només arriba a una petita part de la població, mentre deixa en la pobresa a una part molt important. També demostra que la bombolla immobiliària no va servir de cap manera per facilitar el dret a l’habitatge sinó, exclusivament per a beneficiar els especuladors.

 

Dades com aquestes expliquen la desafecció ciutadana cap a la política i el vot de càstig als partits majoritaris, que amb la seva gestió han propiciat aquesta situació. EU entén que la lluita contra la pobresa, la defensa del dret a l’habitatge i la justícia social s’han de situar com a prioritats polítiques dels governants, i que només es podran aconseguir aquests objectius generant llocs de feina de qualitat i acabant amb la precarietat, els salaris de misèria, l’explotació laboral i l’especulació immobiliària.

Share This