A pesar de les bones perspectives econòmiques per alguns, la pobresa és major que la mitjana de l’Estat

contenidors
Un any més, la Memòria de Càritas ens situa davant una realitat social que molts no volen veure. Tot i les insistents afirmacions de millora econòmica, els indicadors de l’activitat d’aquesta institució benèfica i les dades que aporten a partir del profund coneixement que tenen de la pobresa i la marginació, són extraordinàriament preocupants. Càritas no es limita a denunciar la situació, sinó que també fa una anàlisi de les causes, entre les quals es situa en primer lloc l’atur, però sense oblidar que els tipus de contractacions i els salaris no són suficient, en molts casos, per sortir de la pobresa.

Càritas també constata que les excel·lents temporades turístiques que hem tengut els darrers anys, “no han generat creixement de l’ocupació i els beneficis s’han quedat en mans de les empreses”. Aquesta informació coincideix amb diversos estudis que afirmen que dels beneficis generats pel turisme, només un 3% han anat als treballadors, mentre que la resta s’ho quedaven els empresaris. A pesar d’això, patronals com la FHM encara volen reduir els salaris i demanen millores fiscals.

Que els percentatges de marginació i pobresa de les Illes Balears es situïn per damunt de la mitjana estatal, hauria de fer reflexionar als nostres governants sobre el tipus de societat que estam construint i sobre quins són els únics beneficiaris d’una evolució de l’economia afavorida pel bon funcionament del sector turístic, una economia que permet els actuals índex elevadíssims d’atur, que no genera llocs de treball dignes i que té un repartiment tan injust de la riquesa, no és un model acceptable i necessita urgentment un canvi de model i unes altres polítiques, que atenguin les necessitats ciutadanes abans que el sector financer i les grans empreses.

Que 115.000 (un 27,3%) de les llars de Balears pateixin problemes d’exclusió social, no és únicament una situació dramàtica i inacceptable, sinó que demostra que les desigualtats socials i la pobresa són molt superiors a la mitjana estatal, que ja és insuportable. Si a això afegim que prop de la meitat de les llars tenen moltes dificultats per arribar a final de mes i per fer front a pagaments inajornables, com són els dels habitatges, podem afirmar sense exageracions que ens trobam en una situació dramàtica.

Però davant d’això, no es veu cap reacció per part del Govern balear ni de la resta de les institucions governades pel PP. Al contrari, es redueixen els serveis socials i les prestacions per atur, mentre que entitat com Càritas i d’altres es veuen completament desbordades en la seva funció d’atendre necessitats bàsiques, que haurien de cobrir les institucions. Bauzá i el seu cor d’aduladors van repetint constantment que gràcies a la seva gestió les coses han millorat molt. No sabem en quin món viuen els dirigents del PP, però és evident que no veuen ni volen veure la misèria que afecta a tants ciutadans, mentre ells segueixen en la seva torre d’ivori, celebrant les dades macroeconòmiques que indiquen que els sectors privilegiats augmenten els beneficis a costa de la majoria.

Share This