Amb aquesta actitud ha dilapidat un prestigi professional que tenia ben guanyat.

fiscal horrachNo se sap si és per indicacions superiors (cosa que ell nega), per decisió personal o perquè ha quedat enlluernat per la proximitat amb la reialesa, però el fiscal Pedro Horrach ja porta temps fent un paper ben trist, actuant en la pràctica com un més dels advocats que defensen Cristina de Borbó (a més de l’advocat defensor contractat per la Casa Reial, els diversos representants de l’Administració també fan aquesta funció), no és aquesta l’actuació que s’espera d’un fiscal anticorrupció, que hauria de vetlar perquè cap actuació que suposi enriquiment personal il·legítim aprofitant-se de situacions personals de privilegi quedàs impune, però Pedro Horrach sembla que vol limitar les actuacions contra els plebeus i deixar al marge la reialesa.

Per a EU, independentment del nombre de delictes que quedin provats al final del judici i de les possibles condemnes que dicti el tribunal, la magnífica instrucció del molt digne jutge Castro, ha recollint un gran nombre de proves de que Noós i les empreses pantalla, serviren per a l’enriquiment il·legítim de la parella Urdangarín-Borbó, apropiant-se de recursos públics que generosament li regalaven Matas i altres corruptes. Que tots aquests recursos públics, que acabaren en mans de la parella, s’aconseguiren exclusivament per que qui demanava les subvencions o regals era el gendre del rei, ha quedat més que demostrat. Que la cònjuge i sòcia no sabés res d’aquells negocis il·legals del seu marit dels quals ella se’n beneficiava al 50%, és molt mal de creure. En qualsevol cas, no fou capaç de donar explicacions convincents en la seva compareixença com imputada.

La “ignorància enamorada de Cristina”, no sembla que sigui un argument acceptable que la pugui allibera no ja d’una condemna, sinó fins i tot d’haver de comparèixer davant el tribunal que haurà de jutjar la resta d’imputats. Val recordar que aquests mateixos arguments en el cas de les plebees Isabel Pantoja i Maite Zaldívar, en relació al seu aprofitament dels negocis corruptes del batle de Marbella, Julián Muñoz, no els varen servir per a evitar la seva condemna. No s’entén com en aquest cas es vol evitar, fins i tot, que Cristina de Borbó comparegui davant el tribunal que ha de jutjar el cas.

El jutge Castro ha tengut que lluitar contra tot tipus d’entrebancs per a dur a terme una instrucció que, en el que és substancial, ha merescut l’aprovació de l’Audiència, davant els infinits recursos i maniobres dilatòries. Els indicis que esmenta en el seu auto són prou importants per no ser desqualificats sistemàticament amb un recurs prèviament preparat, que es dedica a desprestigiar d’una manera sistemàtica la instrucció i tots els indicis que apareixen en ella.

Per a EU aquesta actitud del fiscal és incomprensible en una persona que fins ara s’havia distingit per la seva lluita contra la corrupció. No era necessari que protegís Cristina de Borbó, que ja té prou defensors. En qualsevol cas, EU espera que totes les persones sobre les que hi hagi indicis contundents d’haver participat en activitats delictives compareguin davant el tribunal i que a tots aquells que participaren en el robatori i els seus còmplices, col·laboradors, encobridors o beneficiaris “passius” rebin la sentència que els correspongui segons la llei, sense que hi hagi diferències entre els plebeus i la reialesa.

Share This