Amnistiaren les construccions il·legals i l’equip de govern es negà a condemnar el franquisme.

Maria SalomTot presidit per una fotografia de Felip VI que Maria Salom va cercar amb presses, no fos que li anul·lassin el regal que feia als infractors per qüestions estrictament formals, el Consell de Mallorca va viure ahir un ple d’autèntica vergonya, un d’aquests actes que allunyen a la ciutadania de la política i que tenen una explicació molt difícil en qualsevol institució democràtica, tret d’aquelles que governa el PP amb majoria absoluta.

Els consellers del PP varen obrir la porta a la legalització massiva de les infraccions en sòl rústic. A partit d’ara tots aquells que construïren de manera il·legal, podran tenir la llicència municipal que, una vegada pagada la multa acredita que el que era il·legal, passa a ser legal a partir d’ara. Un acte de prestidigitació que no superen ni els millors il·lusionistes. Una amnistia en tota regla que premia als infractors, afavoreix la destrucció del sòl rústic i anima a seguir incomplint les normatives urbanístiques, ja que, al final, el PP sempre troba algun mecanisme per a “regularitzar-les”.

Però no en tengueren prou en premiar els infractors igualant-los als que compleixen les lleis, la infàmia dels consellers del PP va arribar a l’extrem d’equiparar les víctimes i els botxins, en el cas de la guerra civil i la repressió posterior portada a terme per la dictadura feixista del general Franco.

Per al PP no hi va haver víctimes del franquisme sinó, únicament, víctimes d’una Guerra Civil, com si aquesta guerra s’hagués produït com les catàstrofes naturals i no fos conseqüència de l’Alzamiento dels militars feixistes contra la República i el poble espanyol. Tampoc consideraren adient condemnar la violència franquista sinó, en general, “els actes violents”. D’aquesta manera igualaven els que s’alçaren en armes contra el govern legítim, amb aquells que les agafaren per a defensar la República i la democràcia. Com una gran concessió, acceptaren manifestar el seu reconeixement als que “defensaren els valors democràtics” però, això sí, sempre que fos “sense violència”, amb la qual cosa eliminaven els militars que restaren fidels a la República i els milicians que voluntàriament s’incorporaren a la seva defensa.

El portaveu del PP es va atrevir a dir que la condemna del franquisme i la recuperació de la Memòria o la dignificació de les víctimes del franquisme, era “obrir ferides” i que no s’havia de ferir “la sensibilitat d’un bàndol o de l’altre”, com si fos el mateix defensar la legalitat que aixafar-la per les armes.

El PP considera igual als que compleixen amb les lleis com a aquells que les vulneren i, com a bons hereus que són del franquisme, no distingeix entre la defensa armada de la Democràcia i la sublevació feixista que donà peu a quasi quaranta anys de dictadura criminal. Quanta infàmia! Quina vergonya!

Share This