Els terminis per aconseguir les prestacions són excessivament llargs.

DependènciaLa consellera de Família i Serveis Socials, Sandra Fernández, treu pit afirmant que el Govern actual ha millorat substancialment el percentatge de persones amb algun grau reconegut de dependència que reben la prestació corresponent. Així i tot, a finals de juny encara hi havia un total de 2.957 persones que tenen reconeguda la seva dependència i el dret a percebre una prestació, que encara estan pendents de rebre-la. Tot i reconèixer que l’evolució és positiva i que es va reduint a poc a poc el nombre de persones que es troben a l’espera de rebre la prestació, des d’EU consideram que el fet què hi hagi quasi 3.000 persones a l’espera és inacceptable.

La tramitació del reconeixement de la dependència és extraordinàriament llarg, ja que els tràmits burocràtics s’allarguen uns dos anys per terme mitjà. Durant aquest temps la família ha de fer front en solitari de l’atenció de persones que no es poden valer per elles mateixes. En molts casos això suposa una càrrega econòmica i de treball que supera les seves possibilitats, provocant endeutaments o pèrdua de llocs de feina per poder atendre els seus parents i en els casos d’aquelles famílies que tenen menys recursos econòmics o més dificultats de tot tipus, directament implica que les persones amb dependència severa no rebent els mínims d’atenció que qualsevol persona en aquestes circumstàncies es mereix. És freqüent que quan s’han superat tots els tràmits burocràtics, els que havien d’haver estat beneficiaris ja hagin mort, en aquests casos, no es compensa a la família que ha hagut de fer unes despeses que corresponien a l’Administració.

Una altra qüestió molt preocupant és el fet que any rere any disminueixi el nombre total de persones inscrites en el llistat de demandants. Això no és conseqüència de què disminueixi la dependència, que lamentablement no es redueix, sinó de què s’endureixen les condicions, eliminen supòsits o s’ajorna l’entrada en vigor de determinades causes. Al mateix temps, en alguns casos, es redueix l’import de les ajudes.

A la vista de totes aquestes dades, EU afirma que l’atenció a la dependència és molt deficient a les Illes Balears i que és imprescindible posar més mitjans econòmics i de tot tipus per tal de poder donar assistència a aquelles persones que han perdut la capacitat de valer-se per elles mateixes. Estam parlant de situacions dramàtiques que necessiten una resposta ràpida per part de les administracions, i no és acceptable que les ajudes no arribin quan es necessiten.

EU considera que les polítiques socials i l’atenció a les persones necessitades haurien de ser una prioritat absoluta per part del Govern, molt especialment en aquests moments que la crisi colpeja amb intensitat tants sectors socials.

Share This