creu rojaEn un avanç de l’informe que presentarà demà, la Creu Roja adverteix d’un fenomen extraordinàriament preocupant: la pobresa s’està cronificant a les Illes Balears. Aquesta institució humanitària va atendre un total de 101.883 persones l’any 2013.

Aquesta dada ens indica fins quin a punt la pobresa ja no és un fet aïllat sinó que colpeja sectors cada vegada més grans de la societat, arribant a persones que fins fa poc es consideraven de classe mitjana. Però no és únicament la Creu Roja, també Càritas i altres institucions humanitàries, es veuen desbordades en la seva tasca d’atendre la pobresa i la marginació social, cobrin unes necessitats que no es cobreixen des de les administracions públiques.

Si resulta molt preocupant el nombre tan elevat de persones en situació de pobresa, no ho és menys el que denuncia Creu Roja: el caràcter de crònic d’aquesta condició en moltes persones que no tenen cap perspectiva de sortir d’aquesta situació.

EU valora molt positivament la tasca de les institucions humanitàries, que serveix per pal·liar situacions dramàtiques, però ni poden ni és la seva funció resoldre el problema de base. La crisi econòmica i la gestió que s’ha fet d’ella des de les institucions que apliquen les polítiques neoliberals expulsen a sectors molt importants de la població dels llocs de feina estables i els condemnen a la marginalitat.

Creiem que és imprescindible una actuació pública molt més potent que atengui les necessitats bàsiques de les persones que es troben en aquesta situació, però és tant o més important actuar sobre les causes i donar-los sortides de la situació de marginalitat. És necessari implantar programes públics potents d’atac a la pobresa i de reinserció de les persones que per si soles no poden sortir-ne. No podem resignar-nos i acceptar com una cosa normal que un percentatge important de la població visqui sota el llindar de la pobresa, i mol menys que aquesta situació sigui per tota la vida.

Quan es fan reformes laborals que expulsen als treballadors de les empreses, quan es rebaixen salaris, quan s’eliminen els drets laborals, es condemna a la pobresa a mota gent que no té opció de trobar una altra feina, especialment si són d’edat avançada o tenen poca formació. Fins i tot, una part d’aquells que mantenen un lloc de feina o dels que aconsegueixen algun dels contractes laborals miserables que s’estan imposant, no tenen garantit sortir de la situació de pobresa.

La crisi té els seus beneficiaris que, en alguns casos, han millorat aprofitant-se de la situació, però genera una gran quantitat de damnificats. És escandalós veure com hi ha dirigents polítics que celebren la “recuperació” econòmica, que només beneficia uns pocs, mentre s’estén i es cronifica la pobresa i la desigualtat social. És una obscenitat veure com augmenta el consum d’articles de gran luxe i com es fa ostentació de la riquesa per part d’alguns potentats, a costa de la misèria de la majoria. I encara ho és més, veure que això passa amb la benedicció i l’aplaudiment d’alguns responsables polítics.


.

Share This