– El nombre de persones que no tenen una feina a temps complet és molt elevada.

– La reducció del consum és conseqüència directa d’aquesta situació.

estadisticasMensualment ens donen les xifres del nombre de persones aturades que es troben inscrites al servei d’ocupació. Normalment la reducció d’aquesta xifra serveix als actuals governants per afirmar el final de la crisi i que la recuperació es troba en marxa a gran velocitat. El que no diuen aquestes xifres és que molts treballadors ja no apareixen a les llistes perquè han hagut d’emigrar i que molts altres “passen” d’apuntar-se, ja que la seva inscripció no els dóna cap prestació ni cap expectativa de trobar feina. Són unes xifres completament irreals que, a pesar d’això, s’utilitzen de manera propagandística i amb la voluntat manifesta de confondre la població.

Les xifres que dóna l’Enquesta de Població Activa (EPA) són una mica més reals i demostren que el nombre de persones sense feina és molt superior a les inscripcions, especialment a Balear, on la diferencia és enorme. Però si es valora únicament el nombre de persones que l’EPA considera aturades, tampoc és possible fer-se una idea de la realitat laboral. L’EPA qualifica les persones en tres apartats diferents ocupats, aturats i desanimats. A aquest apartat es col·loquen les persones que no tenen feina però que ja no la cerquen perquè han perdut tota esperança de trobar-ne. Bàsicament es tracta d’aturats de llarga duració i el seu nombre no para d’augmentar, en tres anys s’ha passat de 4.825 persones a 6.497.

Per altra part, les persones subocupades no paren d’augmentar i han passat de 25.359 a 45.940. S’ha de tenir en compte que l’EPA considera que una persona està en actiu encara que no treballi més d’una hora a la setmana i, en el cas de les persones en contracte de fixos discontinus, no es consideren aturats aquells que treballen almenys 3 mesos. La Universitat de les Illes Balears estudiant les dades de l’EPA arriba a una conclusió certament preocupant: una de cada tres persones en edat laboral que cerca feina no en troba a temps complet. En tres anys aquestes persones han passat de 135.063 a 147.689. Aquesta és la realitat de la situació laboral.

La suposada sortida de la crisi i la generació de llocs de feina és un miratge que no contempla la situació d’aquelles persones que només aconsegueixin treball per hores o dies, ni la cruel realitat dels que ja han desistit d’intentar trobar una feina. Els canvis en el mercat de treball, afavorits per una reforma laboral que treu drets als treballadors i beneficia les empreses, han portat a una reducció dels ingressos dels treballadors, que fan feina amb pitjors condicions. Els indicadors de consum són tan importants o més que les xifres oficials d’atur, i aquests indicadors posen de manifest la reducció extraordinària de la despesa en qüestions bàsiques, prova evident de la pèrdua de capacitat adquisitiva, però des del PP valoren com un èxit fins i tot que desapareguin persones de les llistes de l’atur, per desesperació.

Share This