No és convenient compatibilitzar usos i la destinació turística d’habitatges residencials té moltes conseqüències negatives.

TuristesEl Govern sembla que té molta pressa en aprovar el Reglament de la llei turística i només dóna 15 dies en ple mes d’agost per a fer al·legacions. La llei turística va ser feta a mida dels interessos de les grans companyies hoteleres i va marginar tota la indústria complementària. Fa la impressió que en aquests moments volen fer un gest cap aquests sectors però no sembla que els vulguin tenir massa en compte a la vista d’aquesta tramitació.

EU va denunciar al seu moment el favoritisme cap als hotelers i les repercussions negatives que tendria la llei per l’oferta complementària. Els resultats econòmics d’aquest sector sembla que ens donen la raó, ja que els guanys turístics es concentren en els hotelers i tur operadors i no arriben ni als treballadors ni a la major part de l’oferta complementària.

La permissivitat cap als hotelers, permetent-los ampliacions més enllà del que preveu la normativa municipal, la legalització de les obres il·legals i l’autorització per a realitzar als hotels tot tipus d’activitats que no li són pròpies, sens dubte és un abús que s’haurà de corregir. Però aquest tracte de favor cap a un sector concret no ha de una excusa per fer el mateix amb altres sectors ni per legalitzar tota l’oferta il·legal, amb l’excusa de què és una realitat que existeix i que no es pot ignorar.

Una part important dels turistes que arriben a les Illes s’allotgen en establiments extra hotelers, dels quals hi ha una gran oferta, tant d’apartaments com d’habitatges turístics, però una part d’aquests turistes s’allotgen en habitatges que no reuneixen les condicions d’oferta turística reglada i que , en molts casos, es situen en edificis residencials de la població estable. Aquest tipus d’oferta, ni s’ha de legalitzar ni s’ha de permetre la seva proliferació per raons molt òbvies, que tractarem d’explicar.

El turisme residencial té avantatges i inconvenients en relació a l’hoteler, no tot és blanc ni és negre. És cert que el turisme residencial, “democratitza” els guanys, que arriben a més sectors socials, però també és cert que ocupa menys treballadors i que una part important d’ells no són donats d’alta ni tenen tan sols les condicions laborals que contempla el conveni d’hostaleria.

Mentre l’allotjament es faci en establiments legals, res a dir més enllà de què seria convenient que fossin inspeccionats regularment per veure si compleixen les condicions turístiques, fiscals i laborals, però el que no és acceptable és que l’oferta s’estengui a qualsevol tipus d’edifici que s’hagi concebut i autoritzat com residencial.

El frau en aquest tipus de lloguer és múltiple i no afecta només a la manca de tributació que ens diuen que quedaria resolta amb la seva “regulació”, cosa que no està en absolut demostrada. D’entrada, hi ha una mala utilització d’una llicència municipal donada pera un ús que no és el turístic. Els ajuntaments tracten d’organitzar l’urbanisme destinant usos diferents a les diverses zones i aquesta utilització desvirtua completament la normativa municipal.

La compaginació d’usos turístics i residencials no és una bona solució, ja que els horaris i les necessitats són molt diferents. Ja tenim moltes zones en què l’activitat turística genera unes molèsties molt considerables, com per permetre que aquesta activitat s’estengui al conjunt del territori, amb comportaments que són incompatibles amb el descans i la tranquil·litat dels residents.

Per altra part, els edificis residencials s’han dissenyat amb unes característiques que no són les mateixes que han de tenir els edificis turístics i no poden complir els estàndards de qualitat que exigeix la normativa turística, que en cap cas s’hauria de relaxar per a permetre aquest ús.

La permissivitat mostrada fins ara per part de les administracions amb aquestes activitats irregulars –que alguns promotors clamen per augmentar- té uns efectes socials nefastos, a més de les molèsties que generen: provoquen una alça exagerada dels preus dels lloguers i fan que molts treballadors no trobin un habitatge a un preu mínimament raonable, ja que els propietaris obtenen més beneficis llogant turísticament per la temporada, que arrendant-lo com habitatge per tot l’any.

La tendència s’estén i pot tenir resultats catastròfics: si fins fa poc era un problema individual d’algun propietari i no tenia massa efectes, la seva comercialització a gran escala, amb la creació d’empreses que actuen en aquest mercat irregular, pot tenir resultats demolidors. Cap aquestes empreses no hi pot haver tolerància ni s’ha d’establir negociacions amb elles, es tracta d’una activitat il·legal que no s’ha de legalitzar. La inspecció turística ha d’actuar decididament ,atacant el problema de les empreses de comercialització. Per la seva part, els ajuntaments haurien de penalitzar els habitatges buits o aquells que només s’ocupen en temporada, que amaguen una utilització turística en habitatges que no reuneixen condicions i en zones en què aquest ús no està permès.

Share This