EU creu que el govern espanyol en comptes de repatriar malalts hauria de donar ajuda als països que pateixen l’epidèmia.

ebolaL’epidèmia d’ebola continua fent estralls en els països africans en els quals es va manifestar i en els que s’està estenent sense control. L’OMS

adverteix que la situació s’està fent incontrolable i que no arriben les ajudes internacionals que són imprescindibles, ens uns països que tenen unes infraestructures sanitàries extraordinàriament febles.

Aquesta situació contrasta amb la mesura populista del govern espanyol de repatriar dos religiosos espanyols que es trobaven infectats que patien la malaltia, que ja estava molt avançada. Aquesta decisió es va prendre contra totes les evidències científiques, que recomanen atendre els malalts al seu lloc de residència, sense fer trasllats que provoquin l’extensió de l’epidèmia. En l’operació de trasllat es va fer un desplegament espectacular de mitjans i amb un cost econòmic molt elevat, però sense criteris mèdics adequats, com ha quedat demostrat.

Al final el resultat ha estat el previsible, quan es fan les coses només amb motivacions publicitàries i sense criteris científics: no es va poder salvar la vida dels religiosos espanyols i es va produir el contagi d’almenys una treballadora sanitària, però poden ser més.

La irresponsabilitat del govern espanyol, ha introduït l’ebola al nostre país i al continent europeu. Ara ja no estam segurs i es poden produir més contagis en qualsevol moment. Per altra part, la quantitat de visitants que rebem a les nostres illes, tenen el perill intrínsec de què persones infectades puguin entrar sense que la malaltia sigui detectada i provoquin nous contagis. De moment, per sort, només hem tengut falses alarmes, però el risc, sense alarmisme, no és descartable.

El cas de la treballadora sanitària infectada i la cadena d’errors molt greus que s’han produït, ha deixat ben clar que han fallat els protocols i que la preparació suficient i la seguretat de la qual presumeixen les autoritats sanitàries, és falsa. Per tant, és imprescindible reforçar la preparació de tot el personal sanitari i de tots qui poden tenir contacte amb la malaltia.

EU dóna suport a la demanda dels professionals d’atenció primària d’una formació específica i suficient. Com diuen ells, és molt previsible que la primera relació dels possibles infectats amb el sistema sanitari es produeixi en els centres de salut i no en els hospitals. No només s’han de millorar els protocols i les mesures de seguretat dels hospitals, sinó que és imprescindible la formació i la dotació de mitjans de tot el personal de l’atenció primària.

Per a EU aquesta és una mesura necessària, mentre duri l’epidèmia i els riscos de la seva extensió, però al mateix temps volem insistir que la lluita contra l’ebola s’ha de fer bàsicament en el focus principal, els països africans que s’enfronten sense mitjans a una epidèmia terrible que no para de créixer.

No hi haurà seguretat a Europa i al conjunt de països rics, si no es combat amb força l’epidèmia als països africans. És inadmissible la passivitat dels governs d’aquests països que no fan res per ajudar-los. Només que s’hagués invertit en ajuda les quantitats que s’invertiren en unes operacions innecessàries i inconvenient de repatriació, s’haurien pogut salvar vides i controlar en part l’extensió de l’ebola, però els paios occidentals estan més preocupats en combatre militarment els exèrcits irregulars que ajudaren a crear en països petroliers, com Irak, que en aportar recursos per combatre malalties en països pobres. Ja que són incapaços demostrar solidaritat amb els habitants d’aquests països, l’egoisme d’evitar que l’epidèmia s’estengui també als països rics, els hauria d’obligar a intervenir. És molt clarificador de com funcionen les relacions internacionals veure com un país petit del Tercer Món (Cuba) envia centenars de metges a l’Àfrica, mentre que els governs del món ric només es preocupen dels seus conciutadans.

Share This