VilàEl Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència que obligava el Govern a indemnitzar els seus promotors amb 1,6 milions d’euros, més interessos. Aquest indret, de gran valor ambiental fou protegit per la llei 4/2008 que el va declarar rústic protegit amb la categoria d’ANEI. En una primera instància els promotors havien aconseguit que s’indemnitzàs als promotors en funció dels suposats beneficis que podien obtenir per culminar la urbanització, però el Suprem deixa les coses al seu lloc i redueix la indemnització a les despeses que s’haguessin produït de manera efectiva.

Aquesta sentència és molt important per dos motius, per una part elimina les indemnitzacions per les expectatives de negoci, i per l’altra apunta la pèrdua de drets d’aquells promotors que no executen les urbanitzacions en el termini que tenien autoritzat.

Per a EU és evident que la política d’urbanisme salvatge que s’ha produït a les Illes la llarg de molts anys, ha suposat la destrucció d’indrets molt valuosos i ha provocat la degradació territorial i paisatgística, com també és evident que s’ha de fer un esforç per a preservar tot allò que es pugui, evitant que la degradació continuï. Així ho va fer la llei 4/2008, que va rebre l’atac dels especuladors i que el PP ha deixat en no res.

Els especuladors reclamen quantitats multimilionàries pels espais protegits, sobre els que tenien –o deien tenir- drets urbanístics, tractant d’obtenir un gran benefici per unes actuacions que no s’havien arribat a produir, però el Suprem no accepta aquestes tesis i redueix la indemnització a la despesa produïda.

La protecció del territori en aquells casos en els quals s’havien generat expectatives urbanístiques té uns costos, però aquests costos són assumibles si es limiten en el sentit que indica el Suprem.

De totes maneres, EU vol fer constar que la protecció del territori i el manteniment del caràcter seu rústic no hauria de costar ni un sòl euro. Les possibilitats d’urbanitzar no vénen donades per la seva propietat sinó per decisions administratives irresponsables preses per ajuntaments que es posaren al servei dels especuladors i classificaren com urbans o urbanitzables terrenys que s’haurien d’haver conservat sense edificar. Aquest fet fa que de vegades sigui inevitable indemnitzar per a protegir espais que es troben en perill, però la doctrina del Suprem deixa aquestes indemnitzacions molt per davall de les pretensions dels especuladors.

Share This