– Ambdós esperen que la prescripció dels possibles delictes deixi les coses tal com estan.

rodriguez isernLa guerra entre el que encara és batle de Palma, Mateo Isern, i que encara és el president del PP de Palma, José María Rodríguz, semblava que esdevindria un drama shakespearià, però s’ha quedat en una comèdia bufa. Mateo Isern fa tot el que pot per aparèixer en els mesos que li queden de batle com “el bo de la pel·lícula” esperant, tal vegada, postular-se quan es produeixi el més que previsible fracàs electoral de Bauzá, però juga de “farol”. Per la seva part, el sheriff Rodríguez disparà amb bales de fogueig.

Després de la gran emprenyada de Rodríguez, parlant de denúncies selectives per part d’Isern que, segons ell, amagava la corrupció de l’època d’Aina Calvo, ha abaixat el seu to, davant la citació de la fiscalia anticorrupció, presentant un document de la Sindicatura de Comptes, que és públic i que només parla de mala gestió administrativa, però la denúncia d’Isern, ben publicitada per millorar la seva imatge, sembla que només es refereix a possibles delictes que ja haurien prescrit.

Al final, com sempre, no es faran mal. A pesar de les punyalades per l’esquena, que només causen ferides petites, s’acorda un armistici, que presenten tot somrients a la premsa. Això no vol dir que ja siguin amics i que hagin deixat de jugar cascú les cartes que més li interessin (es va poder veure a la sortida de la reunió), però tenen la seguretat que no passarà res, el PP podrà seguir amb les seves pràctiques barroeres i els delictes, si n’hi ha hagut, no seran castigats. Al mateix temps, han aprofitat per escampar la merda sobre els altres, com si tots fossin iguals.

La prescripció és el bàlsam que guareix totes les ferides del PP, ja va passar amb el cas Naseiro o en el del Túnel de Sóller, en ambdós casos, la prescripció del delicte va impedir sancionar penalment el finançament il·legal d’aquest partit a través de les comissions que rebien de les empreses adjudicatàries d’obres púbiques. És el mateix que esperen del cas Gürtel o de la denúncia d’irregularitats en les contractacions d’Emaya.

Tota aquesta comèdia bufa ha servit d’entreteniment per fer oblidar el desastre de la gestió municipal del PP en el cas de la contractació de la recollida pneumàtica, que va costar el doble del que estava pressupostat i ha durat un terç del que havia de durar, i mai ha funcionat correctament. Un dels màxims responsables d’aquest desastre, José María Rodríguez, mai va assumir cap responsabilitat política per la seva gestió nefasta, i encara es permet treure pit i amenaçar, des de la seguretat que li dóna la probable prescripció dels fets delictius.

Aquesta situació posa de manifest la importància d’evitar la prescripció dels delictes de corrupció política, com va proposar al Congrés el Grup de la Izquierda Plural, però el PP va utilitzar la seva majoria absoluta per a impedir-ho. Mentre anuncien diverses mesures de regeneració que mai es duen a terme, continuen impedint que s’apliquin mesures que serien eficaces. En realitat, la situació actual ja els va molt bé i els deixa molt protegits, si introdueixen algun canvi, serà aplicant la màxima que el príncep de Lampedusa inclou al Gatopardo, amb la finalitat de què tot continuï igual.

Share This