– El nou “home fort” no li ha durat més que dos mesos a la nova consellera.

Miquel DeyaEl director general d’Educació, Miquel Deyà, ha renunciat al seu càrrec, dos mesos després d’haver estat nomenat per la tercera consellera d’aquesta legislatura, Núria Riera. Aquest ha estat el temps que ha aguantat les pressions, imposicions i manca de respecte per part de “la superioritat”, instal·lada al Consolat de la Mar. Encara que Deyà no ho expliqui, sembla que els enfrontaments amb el cap inquisitorial de la inspecció educativa i les pressions per a col·locar eventuals del PP, han estat decisius de la seva decisió, motivada també per la manca de suport de la consellera.

El president Bauzá i les seves obsessions és el responsable directe del caos, els enfrontaments, la crispació i la manca de diàleg que ha caracteritzat la seva gestió educativa en la legislatura més lamentable de la història de la Comunitat. La seva incapacitat de gestió i el seu autoritarisme l’ha portat a cremar i substituir els responsables d’Educació nomenats per ell. Alguns d’aquests es dedicaren amb especial entusiasme a la tasca de perseguir els docents que no combregaven amb les seves posicions (com els directors de centres expedientats i apartats sense cap justificació) i foren cessats o obligats a dimitir pels seus excessos i per intentar millorar la imatge de Bauzá. Amb aquest objectiu únic, es va nomenar Núria Riera per a substituir a la molt desacreditada Joana Maria Camps. La nova consellera és tan desconeixedora del món de l’educació com ho era la seva predecessora. Amb dos mesos ha estat capaç de demostrar també que no és més que un instrument de Bauzá, amb les mateixes mancances, les mateixes obsessions i la mateixa incapacitat per a restablir ponts amb la comunitat educativa.

Al llarg de tota la convulsa legislatura, només hi ha hagut un alt càrrec de la Conselleria que hagi mantingut una certa capacitat de diàleg i prestigi professional. Aquest alt càrrec, era el director general d’Universitats, Miquel Deyà. El seu nomenament com a “home fort” de la Conselleria, en substitució del nefast Guillem Estarellas, pretenia donar una imatge de canvi i de conciliació, però no fou més que això: un rentat de cara, sense canviar les polítiques. Miquel Deyà no ha pogut aguantar més, i s’ha retirat, presentant la seva dimissió.

La Conselleria d’Educació s’ha instal·lat en el caos absolut, és un vaixell que fa aigües per tots els costats, abandonat pel seu capità, el president Bauzá. El mal que ha fet aquest govern al sistema educatiu de les Balears costarà mol de curar-se, els damnificats són els alumnes, pares i docents, i el conjunt de la societat, els culpables d’aquest desastre no es diuen ni Bosch, ni Camps ni Riera, el seu nom és José Ramón Bauzá, president de les Illes Balears, que vol acabar el seu mandat com el va començar, amb autoritarisme, imposicions i posant l’Administració autonòmica al servei de les seves obsessions.

Share This