Una vegada més es legisla “a la carta” per afavorir interessos privats

plan de excelenciaUn dia abans que el president Bauzá formulàs la solemne afirmació de què la Constitució està per complir-se, el seu Govern se la va botar una vegada més, aprovant un decret llei que no respon al precepte constitucional d’excepcionalitat i urgència. Un decret mentider que molt poc té a veure amb el llarguíssim títol que parla de potenciat la qualitat, la competitivitat i la desestacionalització turística, ja que s’aprofita per intentar regularitzar el “pelotazo” de Son Espases, es fan concessions al centre Rafael Nadal, es modifica la regulació energètica o s’obre la porta als usos turístics dels fars.

Aquest decret modifica, una vegada més, la Llei Turística, que té poc més de dos anys de vigència i ho fa, en contra del que diu el títol del decret llei, per afavorir hotels estacionals. No hi ha cap raó d’urgència que hagués impedit la tramitació ordinària com a llei de les modificacions que es fan, fora que siguin les pressions de l’autèntic Govern de les Illes Balears: la patronal hotelera. Aprovant-lo en el pont de desembre i ,mentre el Parlament està ocupat en el debat pressupostari, cerquen que passi desapercebut i que sigui ratificat pel Parlament de la manera més discreta. Com sempre, fugen del debat serè i la informació per a imposar la seva voluntat (o la dels hotelers).

El decret llei mereix un estudi detingut, però a primera vista ja es veu que, en comptes de millorar la qualitat de l’oferta hotelera, el que fa és llevar ràtios mínimes (disposició transitòria) i rebaixar el període mínim d’obertura per a sol·licitar subvencions i tractes de favor, que passa de 8 a 6 mesos (article 8).

A més d’aquests beneficis als hotelers, que van en contra dels objectius declarats en el títol, l’article 9 estableix la possibilitat que “els particulars puguin instar la declaració de zona turística madura, sempre que acreditin la titularitat dels terrenys”. Aquesta declaració possibilitarà la “Reordenació urbanística”, la “creació i millora d’equipaments i productes turístics”. A les zones així declarades, se’ls donarà el caràcter d’estratègiques, “ a l’efecte de prioritzar les ajudes de les diferents administracions”.

No s’entén que l’Administració autonòmica declari zones madures, amb grans privilegis, en funció de la propietat dels terrenys, la lògica més elemental obligaria a tractar per igual el conjunt de la zona turística independentment de la propietat dels terrenys o de les empreses. Si no es fa així, només pot ser una actuació més “ a la carta” per afavorir determinats empresaris, quins són aquests empresaris ho hauria d’aclarir el Govern, però aquesta ordenació es sembla massa al tracte de favor que demanava un conegut exministre del PP que, precisament volia poder fer per la via ràpida la “reordenació urbanística” (és a dir, la classificació per decret dels seus sòls rústics en sòls urbans) per a “la creació de nous equipaments i productes turístics” tot això, amb ajudes prioritàries de les diferents administracions.

Share This