– Si s’eliminen llocs de feina públics, els ciutadans en pateixen les conseqüències.

RetalladesSegons UGT, al llarg d’aquesta legislatura s’han perdut 6.000 ocupacions públiques a les Illes. Aquest fet s’explica per part dels dirigents del PP com un gran èxit de la seva política de “racionalització” de les administracions i com un exemple de bona gestió que ha aconseguit reduir costos mantenint els serveis, dins una campanya de desprestigi de tot allò que és públic i de criminalització dels funcionaris però la realitat és molt diferent.

El Govern Bauzá presumeix també d’una reducció dràstica de les empreses públiques considerades “innecessàries” i de l’excés de treballadors públics, d’una administració sobredimensionada. Per a EU, si bé era convenient reduir el nombre d’empreses públiques (bàsicament creades pel PP a l’època de Matas), això no s’havia de fer eliminant llocs de feina necessaris ni els serveis que es prestaven des d’aquestes empreses.

La reducció de treballadors públics, que a les Illes s’ha produït d’una manera més intensa que a altres comunitats, s’ha fet de molt diverses maneres: des dels acomiadaments directes (il·legals en molts casos) a l’amortització de places o la manca de cobertura de les baixes. Tot això a partir d’un supòsit completament fals, el de què sobren treballadors públics.

Per a EU és completament fals que hi hagués un excés de treballadors públics. De fet, estam a la coa de l’Estat pel que fa a nombre de funcionaris públics i a anys-llum dels països europeus més avançats i que tenen un Estat social més desenvolupat. Paral·lelament, i com a conseqüència directa d’això, els serveis públics que rebem els ciutadans de les Illes són dels més escassos i més ineficients.

Des d’EU tenim molt clar que si el que volem són uns serveis públics de qualitat, és necessari comptar amb treballadors públics que puguin prestar-los, però la reducció que s’ha fet a la Comunitat Autònoma, va exactament en la línia contrària, ja que ha afectat bàsicament a sectors essencials com són l’educació i la sanitat, que sumen el 63% de l’eliminació de llocs de feina. És evident que el pes de les retallades no ha anat a eliminar excessos de burocràcia, sinó que s’ha produït en els sectors que tenen un major pes pressupostari, a pesar de les conseqüències molt greus que tenen aquestes mesures.

Si les llistes d’espera sanitàries s’ha disparat i afecten les intervencions quirúrgiques, les consultes especialitzades o les proves complementàries, si als centres escolars han augmentat les ràtios o s’han eliminat els programes de suport a les necessitats especials, si no hi ha prou personal per a la prevenció i extinció d’incendis, o si els expedients de dependència s’eternitzen, és una conseqüència directa de l’eliminació de llocs de treball públics imprescindibles.

A més, els resultats econòmics d’aquesta política són molt discutibles, com ho demostra el fet que, a pesar de les retallades, el deute autonòmic no para d’augmentar. En molts casos, les tasques que es desenvolupaven per part dels treballadors de l’administració, s’han “externalitzat” i ara estan en mans d’empreses privades, que ni donen millor servei ni ho fan a un preu més econòmic. Això si, el seu cost desapareix del capítol 1 del pressupost (salaris) i apareix com a suposades inversions, que tenen més “bona premsa”.

Per a EU, la possibilitat de que els ciutadans rebin de les administracions els serveis als qual tenen dret, això implica comptar amb el nombre suficient de treballadors públics, formats i motivats, amb un accés a la funció pública transparent. Això no és contrari a la racionalització l’agilització i la millora de l’administració, sinó que ha de potenciar-les, però per la via de les retallades i de les externalitzacions, només s’aconsegueix empitjorar el servei i fer-lo més opac.

Share This