– La baixada del número d’aturats de l’EPA és equivalent a la població que ha hagut d’emigrar de les Illes per trobar feina.

– Segons les dades de l’EPA, al final de 2014 encara hi havia 111.400 persones sense feina a les Balears.

EPALes dades de l’Enquesta de Població Activa reflecteixen una davallada molt lleu de les persones que es troben sense feina a les Balears. A l’últim trimestre de 2014, el nombre d’aturats es situava en 111.400 persones que, encara que suposa un augment sobre el trimestre anterior, en còmput anual hi ha una millora, ja que fa un any el nombre d’aturats era de 133.700. De totes maneres, la reducció no es deu exclusivament a la creació de llocs de feina, sinó que també és causada pels treballadors immigrants o nadius que han abandonat les Illes per manca d’oportunitats laborals, fet que està provocant la pèrdua de població.

Una vegada més el nombre d’aturats detectats per l’EPA és molt superior al d’aquelles persones que estan inscrites com aturades en demanada d’ocupació, que en el mes de desembre de 2014 eren 83.560.

Al conjunt de l’Estat l’evolució també és lleugerament positiva i mostra una reducció de l’atur en relació a l’any anterior. Això no obstant, el total de persones aturades és de 5.475.700 (un milió més de les que es troben inscrites al servei d’ocupació), que suposen un 23,7% de la població activa. Unes xifres inacceptables i un ritme de reducció de l’atur tan lent que fa que totes les previsions d’organismes internacionals pronostiquen que no es baixarà del 20% en aquesta dècada.

A les Illes Balears les dades d’atur són una mica millors que la mitjana estatal, com a conseqüència de la nostra especialització turística, que és el sector que millor ha resistit la crisi. Així i tot, la xifra d’atur encara és dramàtica i la situació de les persones sense feina continuen degradant-se per la reducció de les prestacions.

A les Illes Balears tampoc hi ha motius per l’optimisme de la classe treballadora ja que, al nombre tan elevant d’aturats, s’ha d’afegir la mala qualitat de les contractacions, que són encara més temporals i precàries que al conjunt de l’Estat i els salaris o les pensions més baixes, a pesar que el cost de la vida és més elevat. Tot això produeix l’augment de la pobresa laboral i que el fet de trobar un lloc de feina no suposi obtenir els recursos suficients per a cobrir les necessitats vitals.

La gran estafa de la crisi ha suposat augmentar d’una manera accelerada les desigualtats socials i que la riquesa que es genera quedi en molt poques mans. Per a EU no únicament s’ha de seguir generant ocupació a un ritme molt més elevat del que es fa en aquests moments, sinó que també és imprescindible que es faci amb llocs de feina de qualitat, amb drets socials i salaris dignes i, per suposat, cobrin les necessitats vitals d’aquest elevadíssim grup de persones que estan sense ocupació.

Share This